Andorra, un exemple de societat multicultural

Què és la multiculturalitat? D’entrada, podríem considerar que la paraula “multiculturalitat” s’utilitza quan existeixen diferents cultures en un país, un territori, una societat o un poble. Mentrestant, tot un procés de reflexió es mereix a l’hora de situar la realitat del concepte. Entendre la multiculturalitat implica comprendre què és una cultura i com es construeix una societat.

La qüestió de la multiculturalitat va aparèixer a Europa quan els Estats havien estat confrontats, durant més o menys temps, amb el sedentarisme de la immigració i amb les reivindicacions de grups ètnics i religiosos. El terme va ser utilitzat en els països europeus sobretot als anys vuitanta.

Quan una cultura toca una altra cultura, una interferència es declara i el fet multicultural es produeix. En realitat, es tracta d’un element característic de la societat humana. S’ha de posar èmfasi que existeix un procés de pensament cronològic per a l’assimilació del fenomen: la comprensió, l’acceptació, les actuacions i la seva gestió.

El cas d’Andorra a partir dels anys 1930 demostra aquest procés de mentalització cronològic. Durant la transformació econòmica, les autoritats andorranes van observar un augment de la població. Aquesta augmentació dels habitants estava relacionada, d'una banda, amb una força laboral externa per a la construcció de la central hidroelèctrica nomenada FHASA (Forces Hidroelèctriques d’Andorra, SA – actualment FEDA) i de les carreteres, sense oblidar l'arribada dels refugiats polítics estrangers en relació amb la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i la Segona Guerra Mundial (1940-1945).

Per evitar una immigració desproporcionada i descontrolada, Andorra va establir mecanismes de control que permetien la regulació seguint dues lògiques d'accions: mantenir l'ordre públic i garantir la continuïtat en termes d'identitat i de cultura.

En definitiva, la multiculturalitat és el resultat d’un procés natural o artificial, per exemple, la immigració controlada legalment, que es produeix a escala nacional o a escala local.

Al llarg del temps, Andorra ha posat en marxa un sistema de quotes per limitar una possible afluència d'immigrants. Notem que la majoria dels estrangers és d'origen europeu o d’una cultura similar. Aquests aspectes asseguren la continuïtat de la cultura judeocristiana, és a dir, evitar grans diferències ètniques i religioses al si de la societat andorrana.

A més, la interculturalitat intervé en l’adopció de la cultura dominant d’un país, d’un territori combinada amb la cultura d’origen i on es preserven les diferències individuals.

El segle XX va ser un període de transició en què la societat andorrana es va dividir entre els conservadors i els progressistes que es van enfrontar ideològicament, de manera contínua. L'arribada d'estrangers en terra andorrana ha estat un element indiscutible per afavorir els canvis socials i polítics. La presència d'una població de diferents nacionalitats ha contribuït a l'evolució social del país. Les idees socials d'avantguarda van entrar en el país en part amb els nouvinguts que van respondre a ofertes de feina. S’ha d’esmentar que alguns d’entre d’ells es van quedar a les Valls. Alguns van saber aprofitar la situació d’Andorra obrint els primers comerços i són, en part, a l’origen del desenvolupament econòmic del país.

Més enllà, resulta que la multiculturalitat d’Andorra va obrir el camí per a les andorranes cap a la igualtat de drets, com els homes. La diversitat cultural ha clarament afavorit el moviment de les dones per a l’adquisició dels drets polítics (1970: dret de vot ; 1973: dret d’elegibilitat).

Segons les dades del Departament d’Estadística (DE), al 2019, els nacionals representen 48,7% de la població mentre que els no andorrans arriben a 51,3%. És legítim pensar que aquest estat de coses podria ser un element detonador cap a tensions socials i polítiques a més o menys llarg termini considerant que els 51,3% de la població no tenen els drets cívics per participar a les eleccions andorranes.

Cal assenyalar que des de l’any 2011, la Comissió Nacional Andorrana per a la UNESCO col·labora amb el Comú d’Andorra la Vella en el marc dels actes del Dia Mundial de la Diversitat Cultural per al Diàleg i el Desenvolupament. També al Pas de la Casa celebra anualment la festa multicultural a la primavera. L’objectiu és la unió de totes les comunitats que viuen i treballen després d’un hivern dur. Aquesta celebració representa un dia important per a les diferents comunitats que conviuen a Andorra. Es tracta d’un acte que afavoreix la comunicació entre tots fent més poble.

Després el període sanitari particularment complicat, la Societat Andorrana per les Ciències (SAC) amb el suport del Govern d’Andorra organitzarà la 33a diada andorrana emmarcada en la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), tractant de la multiculturalitat al territori andorrà. Més que un símbol és la prova de què més que mai la diversitat cultural d’Andorra és al centre de les preocupacions. La comunicació, la convivència i l’amor del país són imprescindibles per una bona harmonia en societat. En aquest context econòmic inèdit, Andorra necessita totes les comunitats per tirar endavant el país.