Ara sí que Andorra mira cap a Espanya

La falta d'inversions a la banda francesa mantenen la connexió igual que fa dècades

Quants cops s'ha fet l'autocrítica que Andorra mira més cap a Espanya que cap a França? Moltes vegades i des de fa molt de temps, però la justificació és fàcil de trobar i això no canviarà per molt que des d'alguns sectors encara s'insisteixi en la necessitat de trobar aquell equilibri de fa dècades.

Potser és França qui no mira cap a Andorra, o millor dit, qui ignora que al bell mig del Pirineu hi ha un petit país que té com a copríncep el seu president. Caldria fer-hi una profunda reflexió. No és només que la majoria de visitants venen d'Espanya, o que els andorrans tiren més cap a la costa catalana, Barcelona, o les universitats catalanes. És també que no hi ha hagut inversions importants en les connexions en la banda francesa.

A Catalunya, per exemple, s'està actualment construint el túnel de Tresponts precisament pel perill de despreniment de rocs i per evitar que passi cap desgràcia. Si reculem una mica en el temps podem recordar la construcció dels túnels d'Oliana, o la finalització de l'A2. Han estat millores consecutives que han apropat Catalunya i Andorra i que han reduït el temps de trajecte i han millorat la seguretat, i això mateix es pot aplicar al transport de mercaderies.

Mentre, per la banda francesa, ens hem habituat als talls constants durant l'hivern per culpa d'allaus o de perill d'allaus. Ara ha estat un despreniment que ha sumit el Pas de la Casa en un període d'enorme crisi però que hauria estat molt pitjor si arriba a passar en plena temporada d'esquí, especialment per a la facturació de Grandvalira.

Podem fer tots els gestos solidaris i visites, però la diferència la marca la falta d'accions concretes en la carretera francesa que condueix a Andorra.

I posats a fer autocrítica, és un bon moment per recordar que originalment es va plantejar un projecte del túnel d'Envalira des de l'Ospitalet fins a Incles, però a banda del cost de les obres també hi va haver una reacció contrària al Pas de la Casa per part d'alguns comerciants i alguns empresaris, convençuts que seria la mort de la vila. Van ser arguments tan pobres com els d'aquells que es van oposar a la reconversió de les avingudes Carlemany i Meritxell.