Begudes de moda

Cada estiu apareix un nou producte i aquest any és el torn de l'Aperol

Andorra s'ha rendit a la moda de les begudes que vénen de fora. Les imatges de padrins amb boina, catèter, tirants, un cordill al pantaló en comptes de cinturó i sabatilles de quadres, bevent anís i jugant a la botifarra ja són part del passat.

Les barres amb assentaments arqueològics de grassa, escuradents d'edat indefinida a terra, i poselles amb ampolles d'orujo 'El Afilador', 'Calisay', 'Aromas de Montserrat', 'Chartreuse', i 'Melody' de crema catalana, han deixat pas a gastroteques, locals de disseny i tecno-tasques amb carta de ginebres i copes més grans que una pilota de platja d'aquelles Nivea de color blau. Hi ha bars que tenen desenes de marques de ginebra cada una d'elles amb les seves característiques organolèptiques.
La imaginació dels bàrmans és inesgotable i allà dins hi cap de tot, amb la qual cosa amb un gintònic ja tornes a casa havent sopat: tramussos, pop a la gallega, ruca, maduixes, una amanida cèsar, quicos, unes fulles de l'alga Chromomorphis sanctaclaussis trinxades i marinades, un polsim del liquen Xantonia elegans, mitja dotzena de plomes de pingüí de Humboldt i una freixura de foca.

El seu regnat, però, perilla per l'arribada d'una beguda de color taronja: l'Aperol que amenaça d'embarrancar als nostres bars com el Costa Concordia davant de l'illa del Giglio. Fins divendres estava tranquil perquè jo continuaré sent de vermuts i de cervesa. O no ho sé. Perquè aquell dia en un bar d'Andorra la Vella vaig demanar una canya i quan em van dir les marques que tenien em va sonar com l'alineació de la selecció de futbol de Nova Zelanda a la semifinal de la Copa d'Oceania. I no tenien Estrella. Ni la Galícia, ni la Damm que jo continuo anomenant Dorada tot i que aquesta denominació va desaparèixer el 1991.

A aquest pas beure una canya serà més difícil que aprovar les oposicions per ser notari. Però cal resistir. Tot abans que cedir a la dominació de les modes, del 'gintonisme', a les begudes servides amb la mateixa precisió que si estiguessin desactivant una bomba atòmica. Ara que he acabat de veure la sèrie 'Chernobyl' he constatat que és admirable com els guionistes aconsegueixen transmetre l'angoixa i la desesperació que suposa arribar al teu bar de capçalera i que no tinguin la teva cervesa preferida.