Opinió 13/10/2019

Bob Capa a Sant Julià

Els moments més importants del segle XX són a les parets del Museu del Tabac

i
Roser Porta
2 min

Si a l’inici hi hagués un gran mur negre amb lletres modernes i enmig un parell de pantalles de plasma amb algun audiovisual i auriculars per al públic, seríem al CCCB. La importància de l’exposició, la qualitat del material, el relat ben organitzat, l’espai còmode i obert ens podrien portar a qualsevol centre cultural cosmopolita i modern. Però som a Sant Julià i tenim al nostre abast Robert Capa. Retrospectiva, una altra exposició excel·lent del Museu del Tabac.

La mostra dedicada al Magnum Robert Capa és un recorregut per tota la seva obra –per això és una retrospectiva, és clar-, que obre mil camins i suggeriments a l’espectador. El porta a la guerra civil espanyola, al Front Republicà francès, al drama dels refugiats espanyols, a la Xina –quina por fan els retrats d’aquest àmbit-, a Normandia – al desembarcament borrós i trepidant-, a la URSS, a la fundació de l’estat d’Israel i a molts altres moments crucials del segle XX. A més, ofereix els retrats més glamurosos d’artistes, cineastes i actrius dels anys daurats de Hollywood.

Això, i molt més, és el que hi ha a les parets, però al darrere encara hi ha més temes, més personatges i més anècdotes. Hi ha, per exemple, Gerda Taro –Gerta Pohorylle- la primera fotògrafa de guerra que va morir al front, companya de Capa. De fet, la seva Gala, ja que va inventar per a André Friedmann el personatge del gran reporter americà Robert Capa i li va fer guanyar molts més diners dels que aconseguia fins al moment. Hi ha la maleta mexicana, dins la qual van aparèixer 4.000 fotos, d’ells dos i del seu company Chim. El format de les fotos fetes amb diferents càmeres va ser clau per identificar quines eren de cadascú i van donar entitat a Taro, fins aleshores considerada apèndix de Capa. Quan el 3 de novembre es tanquin les portes de ‘Robert Capa. Retrospectiva’, estaria bé que aquell ‘CCCB de Sant Julià’ preparés per algun dia un recorregut per l’obra de Gerda Taro. Mentrestant, podem llegir la novel·la La chica de la Leica d’Helena Janeczek editada per Tusquets.

stats