Ressaca econòmica

Alguns anys has d'assistir a tants casaments que més que un perruquer o un sastre, necessites un patrocinador per fer front als regals

La temporada primavera-estiu sempre porta casaments. Arriben seguint la influència de la lluna i els fluxos de les marees. Hi ha anys de baixamar, amb dos enllaços que són relativament fàcils d'assumir. Però segons quina sigui la conjunció astral et presentes a l'agost havent assistit a sis casaments.

És quan no t'has de preocupar del vestit, del cabell o de les sabates. No necessites un perruquer, et cal un patrocinador per no acabar com Carrie Bradshaw en un capítol de 'Sexe a Nova York' que es casa amb ella mateixa, farta de gastar el seu salari en bodes d'amigues. I això que Carrie és una articulista que cobra molt bé per les seves columnes, la qual cosa ens dona carta blanca als que escrivim aquí de comprar els regals més barats que trobem al Wallapop.

És així com he pogut solucionar l'obsequi dels tres propers nuvis amb tres armilles encoixinades, la peça de roba de l'Espanya de dretes que després de les darreres eleccions ha anat de baixa. El preu és molt econòmic i sempre es pot reciclar. Cosint els forats pot servir de funda de coixí, d'armilla antibales si es forra amb plom. Es pot pintar de fluorescent si mai han de treballar en una obra o punxen una roda del cotxe o pintar-lo de vermell i fer-se una disfressa de Marty McFly, el de 'Retorn al futur' per als propers carnavals.

Per les núvies ho tinc més complicat sobretot ara que les noies ja no volen ser princeses sinó 'influencers'. Hi ha dues ofertes a eBay que són un barnús d'unicorni o un set de te matxa. Res de cap regal conjunt com aquelles caixes d'estades romàntiques, cases de terror o escapada monàstica perquè abans d'utilitzar-les potser ja s'hauran separat. Diuen que són temps dolents per l'amor. No ho sé, perquè sempre sento papallones a l'estómac quan vaig a un casament, tot i que quan miro el meu compte corrent surten volant.

Entre un moment i l'altre, m'ho passo bé. Fins i tot en ple èxtasis de Santa Teresa (Ron Añejo Gran Reserva) demano més bodes. Tota aquesta eufòria se'n va en orris l'endemà quan la meva cara és com la de Freddy Krueger, el cabell com el d'Ari Malikian, i els peus com si hagués corregut una marató. La pitjor ressaca d'un casament, però, és la financera.