Camp per córrer

Quanta gent parla català? On es parla? Qui el parla? Qui no el par-la i per què? Les dades al detall

AGUSTÍ MAS
AGUSTÍ MAS

Dades optimistes, encara que no pas òptimes, algunes de les que ha difós el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb l’ Informe de política lingüística del 2017. Com a xifra més contundent, situa en dotze milions les persones que entenen la nostra llengua dins dels territoris d’on és pròpia i especifica que en són deu els que la saben parlar i llegir. Això, novament, trenca el mite que tan falsament se’ns inculca segons el qual el català és una llengua petita. Un altre prejudici que sacseja és el de l’ús del nostre idioma a Barcelona. Segons l’estudi, el 88,6% dels clients dels comerços de la ciutat comtal parlen català.

De fet, més de quatre milions de consumidors del país consideren que l’ús del català per part de les marques és un valor afegit que tenen en compte. Concretament, en aquest àmbit, al voltant del 67 % dels usuaris voldrien que les seves botigues i marques preferides els atenguessin en català, tant en persona com per telèfon i que també tinguessin el web en aquest idioma.

Malauradament, la majoria de firmes de més notorietat amb presència a Catalunya, fan cas omís d’aquesta realitat i marginen els clients catalanoparlants. Així, i centrant-nos a l’ús del català als webs, la WICCAC, l’associació de webmàsters independents, indica que, per exemple, al sector de l’automòbil, només el 4,8 % de les firmes té el web en català. O en electrodomèstics, el 14,1 %. Entre els principals incomplidors cita paradoxalment les catalanes Seat, Miró i Puig.

Però aquesta no és l’única paradoxa. Si bé l’informe defensa que el 70 % de la població de Catalunya considera el català “molt o bastant necessari”, els catalans diguem que no practiquen allò que prediquen. Només el 35 % té l’ordinador personal configurat en català. I això que posar-l’hi és tan senzill com entrar a catalanitzador.cat. En el cas de l’ordinador de la feina, el percentatge és del 34 %. I quant al telèfon mòbil personal, només l’hi té el 34,7 %, per bé que la majoria d’aparells admeten la nostra llengua. En tots aquests dispositius, guanya per golejada el castellà.

Això sí, cal destacar que el 73,3 % dels usuaris utilitzen el català a les aplicacions de missatgeria i el 72,8% en fan ús a les xarxes socials. Ah, i en àmbits més clàssics, és substancial el creixement del consum de ràdio en català, que respecte l’any passat ha augmentat deu punts. En els diaris l’augment és de dotze punts i en les revistes, de 21.

La importància de la llengua, en una societat com la nostra, també es mesura a partir de la percepció que en tenen els nouvinguts. En aquest sentit, creix un 2,6 % el nombre d’alumnes dels cursos del Consorci per a la normalització lingüística. Enguany en són 77.000. I el motiu principal pel qual s’hi apunten és la voluntat d’integració. I és que alguns cursos són obligatoris per aconseguir permisos d’estrangeria determinats, com el de residència temporal. Pel que fa als cursos més avançats, en canvi, els motius principals són professionals. Això indica que el català, d’alguna forma, és important al món laboral.

L’informe de política lingüística, doncs, ens dóna cert aire en alguns àmbits mentre que n’hi ha molts en què no he entrat i on el diagnòstic és més crític. Però és important que siguem conscients que una cosa és dir i l’altra és fer. O sigui, que tant important és que exigim gestos a les empreses, les institucions i els nouvinguts per evitar la regressió del català i avançar cap a la normalització, com que nosaltres mateixos, amb les decisions que són al nostre abast, siguem conseqüents. I, en aquest sentit, l’informe ens diu que tenim camp per córrer.