Un país gelatinós

La campanya electoral a Espanya ha deixat la imatge d'una parada de triperia que ha portat la gent a votar amb les vísceres

El desembarcament de Normandia és una tempesta en una copa de gintònic al costat de tot el rebombori de les eleccions espanyoles. Després dels comentaris d'alguns dels companys de feina sobre una cosa que es diu el vot pregat i veient els seus esforços per desplegar la papereta dels candidats al senat sense patir cap luxació d'espatlla vaig decidir seguir algun debat.

Tot i que costava saber quan era una emissió política o d'un altre tipus. Perquè el candidat de Vox és idèntic a l'Alan de 'Ressaca a las Vegas' i quan parla una senyora que és l'antítesi (i no precisament doctoral), pel que fa al coll de Fernando Alonso, me l'imagino de concursant al 'First Dates' escrivint una nota, com va fer un dels participants, que es definia com "actibo" i "onesto".

Tot això amb un soroll de fons, a banda del de la veu de cotorra de l'Arrimadas, d'acusacions mútues, d'insults de barra de discoteca polígonera a les quatre de la matinada, d'això no m'ho dius a mi al carrer, d'aguanta'm el cubata i veuràs, i t'ho accepto tot menys que li faltis al respecte a la meva mare. Entre tots, van posar en safata a la gent que votés amb les vísceres. Així que ho han fet més amb les gònades que amb el cor.

No és estrany si recordem que fa dues setmanes a l'ajuntament de Màlaga, el grup de Ciudadanos va entrar una moció en la qual se'ls va oblidar d'esborrar la frase "para tocar los cojones". Ha tornat l'ultradreta al congrés dels Diputats, "l'España grande y libre" segons un tuit de Jean-Marie Le Pen, i un candidat amb 57 diputats s'autoproclama cap de l'oposició. Encara sort que la dreta no governarà ni amb els vots del PP, Cs, Vox, 13TV, La Casa De Alba, Manos Limpias, Cersei Lannister, la COPE i els editorials de la revista de caça Jara y Sedal.

Amb la irrupció de Vox, l'himne de la legió, la cabra i la trompeta, i la reconquesta ja no és l'Espanya d'Antonio Machado "devota de Frascuelo y de María" sinó un país de triperia, d'aquest univers gelatinós de pedrers, fetge, cor, pulmons, orella o turmes. Un país que voldria ser Sylvester Stallone pujant les escales del Museu d'Art de Filadèlfia a 'Rocky' però que és Andrés Pajares saltant la corda mentre canta "el cochecito leré" a 'Yo hice a Roque III".