Cita electoral

De moment, escoltem i analitzem les promeses electorals, meditem i votem lliurement i després, esperem que d'una vegada per totes les promeses electorals deixin de ser paper mullat o contes de la vora del foc

La població andorrana acudirà de nou a les urnes per expressar la seva opinió sobre la política nacional. En aquestes eleccions generals es presenten 4 candidatures.

En primer lloc els governants actuals amb la denominació de Demòcrates per Andorra, DA, amb l'actual cap de Govern, Toni Martí i incloent a la seva llista, amb el número 3, Conxita Marsol, que ocupava durant el govern liberal d'Albert Pintat un important càrrec, sortint-se de la dreta per situar-se al centredreta del partit actualment al poder.

Tornen a la palestra electoral els components del Partit Socialdemòcrata, PS, molt minvats després de la seva escissió interna que els ha representat una disminució important d'actius militants. Aquesta llista l'encapçala Pere López, que va ocupar càrrec ministerial a la interrompuda legislatura de l'exlíder socialdemòcrata Jaume Bartumeu. Per a aquesta nova travessia electoral, els socialdemòcrates aniran acompanyats dels Verds i del grup denominat Iniciativa Ciutadana. Aquesta coalició ocupa la banda esquerra del fòrum parlamentari.

La sorpresa l'ha donat el Partit Liberal, que es va arribar a considerar extingit, ja que una important massa de socis i simpatitzants es va unir, a les eleccions anteriors, a DA, grup majoritari en l'actual Consell General. Van quedar un grup de joves que amb afany i perseverança van aconseguir mantenir la nau i la il·lusió liberal. Per a aquesta cita electoral compten amb Josep Pintat, fill d'un excap de Govern de l'època preconstitucional, políticament bregat també com a cònsol de la parròquia de Sant Julià de Lòria. És d'una dinastia familiar fortament arrelada en aquesta demarcació en què se suposa que obtindrà els escons de la llista parroquial i un bon paquet de vots de la llista nacional. Recordem que a Andorra, el parlament o Consell General és bicameral ja que un 50% dels seus consellers surten de la llista nacional i l'altre 50% de les parroquials.

La quarta candidatura està formada pel grup escindit del Partit Socialdemòcrata, que ha adoptat el nom de Socialdemocràcia i Progrés, SDP. Per als politòlegs, ocupen la franja de centreesquerra i, el que va ser ànima mater i líder del Partit Socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, ara en aquesta recentment fundada agrupació, ha decidit continuar d'una manera testimonial en les lluites electorals ocupant l'últim lloc de la llista que es presenta als comicis.

A més, cal comptar les 25 candidatures parroquials d'on sortiran els altres 14 consellers generals. Aquestes llistes depenen orgànicament dels mateixos partits o grups que avalen les llistes nacionals.

I amb aquest panorama, avui s'inicia una campanya maratoniana que haurà d'acabar, segons la llei electoral, el divendres dia 27 perquè durant el dissabte dia 28, la ciutadania, ja saturada de missatges, promeses i altres bones paraules, tingui temps i ganes de recapacitar i pensar a qui donarà el seu vot el diumenge 1 de març. La campanya electoral andorrana és tranquil·la, la població la viu amb indiferència uns, com és el cas dels 45.000 ciutadans que viuen al país però que no tenen dret a vot, per ser estrangers o per ser menors d'edat. Dels 24.500 amb dret a vot podem creure que ho fan, uns amb interès i altres amb passió. Els temes candents de política general i social són amplis i tots anhelen arranjaments o canvis.

Les relacions amb els països veïns passen per moments delicats, els continus casos de defraudadors de la hisenda espanyola pol·lueixen indirectament la imatge andorrana. No obstant això, els acords de No Doble Imposició, adoptats amb França i Espanya, entre d'altres, per regular aquestes situacions, acaben amb el desitjat, anhelat i estimat per alguns 'secret bancari' o bé queda reduït a la mínima expressió. D'altra banda, les imposicions o 'càstigs' adoptats pels governs d'Espanya i França, de gravar els productes o treballs fets a Andorra amb destinació a aquests països amb un 32% i un 24% respectivament, podrien desaparèixer i permetre que Andorra pugui treballar amb ells legalment i amb un sistema impositiu més barat que el seu.

Com es diu en el món audiovisual, 'romanguin atents a les pantalles'. De moment, escoltem i analitzem les promeses electorals, meditem i votem lliurement i després, esperem que d'una vegada per totes les promeses electorals deixin de ser paper mullat o contes de la vora del foc. No em va agradar la sentència que al seu dia va dir el vell i estimat professor i també alcalde de la cort i vila madrilenya, Tierno Galvan, segons la qual 'les promeses electorals es fan per no complir-les'.