Consum responsable

De les tres erres “ecològiques” –reduir, reutilitzar i reciclar– sembla que la primera és la que més ens costa

M’he aficionat a un canal de YouTube en què una noia, espanyola resident a Brussel·les, explica com aplica el fabulós mètode ‘konmari’ –del llibre ‘La màgia de l’ordre’ de la japonesa Marie Kondo– per ordenar les diferents estances i categories d’objectes: roba, sabates, bosses de mà, etcètera. En part em fa gràcia enganxar-me a una youtuber perquè així em sento més jove. Apunt: tots els adolescents que tinc el gust de tractar segueixen un youtuber o altre i així els va, a alguns youtubers, que per fama són les noves estrelles del cine, la moda o el futbol. D’altra banda, mirar vídeos al YouTube és una forma excel·lent de procrastinar si el que realment has de fer és posar-te a endreçar. L’excusa és perfecta, com m’ha fet notar una amiga: “Encara no m’hi poso perquè m’estic documentant per fer-ho de la millor manera possible”.

El que passa és que, si som tantes les persones que ens sentim aclaparades per la gran quantitat d’objectes amb què convivim, i per això la Marie Kondo ha triomfat i fins i tot ha aconseguit una sèrie a Netflix, potser el problema el tenim a la base. De les tres erres “ecològiques” –reduir, reutilitzar i reciclar– sembla que la primera és la que més ens costa, i no és estrany si tenim en compte que el nostre model econòmic es basa en un consum continu. Abans de seguir els ensenyaments de la guru de l’ordre i llençar tot el que no ens fa feliços –això sí, agraint primer a l’objecte en qüestió la funció que ha acomplert a la nostra vida– potser hauríem de fer una reflexió prèvia abans de comprar res. Reflexió que pot tenir a veure o no amb la felicitat. Sobre la utilitat. Sobre la qualitat. Sobre la proximitat. Sobre els mètodes amb què s’ha produït. Seria el primer pas per reduir l’amuntegament de coses a casa. Seria el primer pas per reduir els residus que generem.