Desmemoriats

Vivim enganxats a un present tecnològic que ens deixa poc marge per a la reflexió

El Museu del Tabac va acollir dimecres una conversa entre Maria Rosa Viadiu, filla de Francesc Viadiu, autor de la novel·la ‘Entre el torb i la Gestapo’, i la periodista Roser Porta, autora del llibre ‘Andorra literària. Rutes de novel·la’. Després de fer un repàs als records de la infància viscuda a Sant Julià i de confirmar l’amistat del seu pare amb Joaquim Amat-Piniella, a qui Maria Rosa va reivindicar com a primer autor català a parlar dels camps de concentració nazis a ‘K. L. Reich’, sense desmerèixer l’obra posterior de Montserrat Roig, el tema de la memòria -i sobretot de la desmemòria- va aparèixer com qui no vol la cosa. Primer tímidament, amb el nom d’alguns dels passadors que Maria Rosa Viadiu recordava i que no apareixen al monument que hi ha a la Massana, i finalment com a reivindicació oberta de justícia i de lliçó històrica.

Perquè com molt bé van assenyalar Viadiu i Porta, a Alemanya han sabut fer front a la seva història posant-la al descobert, per exemple amb el Monument a l’Holocaust de Berlín, mentre que a Espanya encara s’estan desenterrant persones de les cunetes. Sense fer-ne massa soroll, no fos cas que es trenqués la pau aparent de la transició democràtica.

Podríem pensar que coneixem bé la nostra història, però el cert és que hi ha moltes petites històries, de dimensió humana, que es van perdent pel camí si ningú no té l’encert de recollir-les i reivindicar-les. Correm el risc de convertir-nos en col·lectivament desmemoriats, enganxats a un present tecnològic que ens deixa poc marge per a la reflexió. Per això s’agraeixen iniciatives com la “conversa literària” d’aquesta setmana. Esperem que n’hi hagi moltes més.