Estratègia aeroportuària com a excusa

L’accés aeri és un element clau per al qual tota la societat ha de remar en la mateixa direcció

MARC BALLESTÀ
MARC BALLESTÀ

Aquesta setmana, l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) ha organitzat el seu 17è Fòrum, sota el títol 'Una estratègia aeroportuària per a Andorra'. Aquesta trobada anual té la virtut de tractar sempre sobre temes de gran calat per al nostre país i, a més, d’actualitat.

La veritat és que el format emprat ha estat un gran encert. Dues jornades no molt denses, amb ponents d’altíssim nivell i sobre una temàtica molt acotada, que ha permès poder tenir una visió en profunditat sobre el tema tractat. En un moment en el qual l’excés d’informació (que no de coneixement) i la proliferació de tertulians més que d’experts sobre una matèria, s’agraeix que, davant d’una temàtica tan complexa, s’hagi optat per fomentar el debat pausat i l’explicació en profunditat, defugint així dels debats i discussions merament populistes.

El que inicialment un es podia esperar com unes jornades de confrontació d’alternatives –què és millor potenciar l’aeroport d’Andorra-la Seu o apostar per un aeroport propi dins el territori andorrà?– ha servit per a dues coses: primer, per veure que les dues estratègies són complementàries, una té tot el sentit per afrontar la situació a curt i mitjà termini; i, la segona, si es demostra viable, és una opció seriosa a contemplar a més llarg termini. I segon, per veure que el debat de fons sobre aquesta qüestió ens porta a fer les mateixes grans reflexions que ens porten analitzar l’evolució futura del nostre país.

I és en aquest sentit que el hi ha aspectes clau que hem d’abordar sí o sí en aquest debat: quin és el model econòmic pel qual ha d’apostar Andorra en el futur? Quin és el model de relació que volem amb el nostre entorn? Quins són aquells aspectes diferenciadors que ens han de continuar fent atractius de cara a l’exterior?

Tenint clar que voler-nos aïllar del nostre entorn i renunciar a adaptar-nos a unes regles de joc comunes en pro d’una falsa sensació de sobirania és renunciar a que el nostre país tingui futur, cal adaptar la nostra estratègia per poder donar resposta a aquestes qüestions i, l’accés aeri, tant pels nostres ciutadans com per a les empreses, com per a aquells que volen venir al nostre país, és un element clau per al qual tota la societat ha de remar en la mateixa direcció.