Felip i Tirant

Quan no entenem un fet, podem recórrer a les novel·les

Fa pocs dies la reina Isabel d’Anglaterra, aquesta dona que deu portar l’elixir de la immortalitat en aquelles petites i horribles bosses de mà que combina amb vestits i barrets igualment horribles, va imposar l’odre de la garrotera al rei Felip de Borbó i al rei Guillem d’Holanda. Les imatges del rei Felip vestit amb una capa de vellut fins als peus i barret amb una llarga ploma blanca van aparèixer a tot arreu, en uns mitjans amb aquell to apegalós i servil i, en d’altres, amb ironia i afany de mostrar l’anacronisme de l’escena i l’episodi.

Quan un fet no es pot explicar amb claredat a un nen de set anys, és que potser no té gaire lògica. I aleshores és quan queda ballant pel cap quina explicació té, d’on ve, què és. I podem recórrer a les novel·les. La garrotera, la lligacama... això és a Tirant lo Blanc!

I surten de les poselles l’edició original del llibre de Joanot Martorell i l’adaptació i resum,  si ho preferiu, de Joan Sales al català modern i aquells apunts de literatura catalana medieval, tot plegat artefactes que no serveixen per a res, perquè la literatura no té cap utilitat i omple el cap de ruqueries. (No deixeu mai matricular els vostres fills en carreres d’humanitats).

I allà s’hi explica tot, què és l’orde i a què obliga. Abans de començar les seves aventures pel Mediterrani, abans d’anar a seduir Carmesina, de tocar-li lo lloc vedat, la part més sensual i festiva de la vida del cavaller, Tirant es forma, acompanyat de l’infant Felip, a la cort del rei d’Anglaterra i allà rep l’orde de la garrotera, juntament amb uns quants elegits més. Ho trobareu explicat en tretze capítols, en els quals també es detallen les obligacions ètiques i morals que té el cavaller que porta la lligacama.