Fent Marca Andorra: agilitat burocràtica

No anem precisament sobrats dels suposats efectes d'una "reactivació econòmica" com per permetre'ns un alentiment burocràtic, molts cops absurd

Com ja és conegut, a finals del 2017 es presentaven les conclusions del treball Marca Andorra elaborat per la CEA, resultat de l’esforç d’una nodrida comissió d’abnegats professionals i empresaris del país i de la col·laboració de molts ciutadans d’Andorra i simpatitzants internacionals, una opinió que va permetre fer un primer diagnòstic del que entenien havia de ser el contingut de la nostra marca país. Justament, un dels set eixos identificats com estratègics fixava com a fortalesa la proximitat de l’administració als ciutadans i com a oportunitat l’agilitat administrativa.

Resulta evident que Andorra, per les seves dimensions, fa possible aquesta proximitat de l’administració, doncs gairebé tots ens coneixem, però de vegades aquest avantatge no troba continuïtat en el que hauria de ser un procés àgil en la gestió dels expedients que afecten a diferents departaments de la nostra administració, cosa que mereix una reflexió.

No es poden passar per alt els esforços institucionals per millorar aquesta agilitat administrativa. Seria injust no destacar les millores i els avenços dels darrers anys, però això no treu que a hores d’ara per poder parlar d'"agilitat" ens quedi un llarg camí per recórrer.

L’activitat econòmica del país és un dels motors que dota d’estabilitat a la societat i assegura prosperitat a curt, mig i llarg termini. Si aquesta activitat s’encalla per una manca d’agilitat burocràtica de les nostres administracions, la societat òbviament se’n ressent i també l’economia del país. No anem precisament sobrats dels suposats efectes d’una “reactivació econòmica” com per permetre’ns un alentiment burocràtic, molts cops absurd. Per exemple, fixem-nos en l'obertura de noves activitats comercials. Com volem que l’economia es reactivi si un negoci troba tots els obstacles del món per a néixer. Però és que molts cops el col·lapse comença des de la gènesi, al sol·licitar per exemple una denominació social o una reserva de nom comercial, tràmits que no haurien de perllongar-se més enllà de 2 o 3 dies i que poden durar-ne 30 o més i tot per un excés d’intervencionisme que lluny de ser garant de res, desconcerta, desmotiva, dificulta i alenteix incomprensiblement, i fa difícil –a cops impossible– el que a totes llums és essencialment fàcil.

Tot plegat deriva dels "usos i costums" del passat i molts cops d’una regulació obsoleta i sobretot, d’un excés d’intervencionisme valoratiu que converteix en subjectiu allò que no necessita anàlisi per l’existència de filtres posteriors que garanteixen sobradament que una determinada sol·licitud s’ajusti a la legalitat vigent.

Seré més clar si cal i espero que sense que ningú s’ofengui. En moltes ocasions, determinats responsables de l’administració, donant seguiment a usos i costums heretats del passat, segueixen avaluant personalment tràmits que no necessiten de tal avaluació i que el que fan és que l’administrat hagi d’interactuar amb aquest responsable i s’acabi resolent dit tràmit en el marc d’una llarga negociació i amb imposició d’absurds i subjectius criteris que desconcerten i alenteixen innecessàriament el procés.

Altres cops es tracta d’una normativa absolutament desfasada, com ara el famós tema d'una autorització comercial d’un local, tingui la dimensió que tingui, estigui integrat en un complex de despatxos o sigui individual i aïllat, a canvi d’una 'porta', un extintor i un comptador de llum independent. Semblaria ser que per canviar aquesta regulació s’hauria de passar per diferents 'departaments' i això és molt complicat d’impulsar, o almenys aquesta és l’excusa que s’ha imposat els darrers anys.

Ens diuen de vegades que el col·lapse arriba per manca de personal suficient per agilitzar els tràmits però és clar, més enllà de si manquen efectius o no, potser que primer reflexionem sobre la simplificació, l’automatització, la digitalització i l'objectivació dels tràmits.

Pensem que la nova Marca Andorra s’ha redefinit i impulsat per captar nou turisme, però també inversió i talent internacionals. Què els hi diem als emprenedors que arriben d’arreu i que topen cada dia amb les dificultats incomprensibles de les nostres administracions? Molts d’ells han renunciat i marxat, si és cert, és una evidència. Tot l’esforç per convèncer-los que vinguin s’esvaeix quan veus que, per exemple, arriba el creador d’una determinada aplicació informàtica, talent en estat pur al servei del nostre país, s’instal·la a una incubadora pública per tots coneguda, lloga un local, inicia tràmits de constitució i quan arriba el moment de gestionar l’exempció del dipòsit dels 15.000 euros com a resident per compte propi, i del qual és clarament mereixedor, davant la manca de regulació reglamentària i de resposta per part de les institucions, passat quasi bé un any, decideix desistir i marxar del país. Només és un exemple, però ben segur que si fessin un estudi nacional, en sortirien molts més. Així no anem bé i així no fem Marca Andorra.

Per això, ara que estem en precampanya electoral, demanaria a tots els partits polítics que s’hi presenten, que escoltin les queixes dels ciutadans que cada dia topen amb una absurda burocràcia administrativa i una normativa anacrònica que mereix una evolució, i es posin com objectiu resoldre el col·lapse i alentiment quotidià que tan afecta a l’impuls econòmic del país.

Canvis de normativa, però també de mentalitat. Canvis tecnològics i pedagogia per aquells que els han d’impulsar. Tot al servei d’un país que necessita convertir l’agilitat administrativa, entesa com una oportunitat, en una fortalesa efectiva i real, estàndard de la nova Marca Andorra que, per cert, es presenta el proper dia 12 de març, dia que començarem a conèixer els projectes que l’acompanyaran per tal de donar per fi una merescuda visibilitat internacional al Principat d’Andorra.