Opinió 08/07/2017

Fent amics

El Tribunal constitucional espanyol acaba d'imposar a cop de sentència l'obligació d'utilitzar el castellà a Catalunya en certs àmbits

i
Agustí Mas
2 min

És evident que no tot catalanoparlant defensa la llengua pròpia a consciència al llarg del dia a dia, a peu de carrer: molts abaixen el cap davant la discriminació lingüística, canvien de llengua malgrat que l'altre interlocutor l'entengui, tolera situacions injustes, insults... És la connivència i la síndrome d'Estocolm a què ens ha portat tants anys de repressió lingüística i d'imposició del castellà, el francès o l'italià segons si ens referim a la península, el vessant nord del Pirineu o l'illa de Sardenya.

Sigui com sigui, en el camp institucional sí que el tracte de la llengua és una qüestió molt més sensible. Ningú dubta a qüestionar que són inamissibles coses com la imposició de classes en castellà a Catalunya per part del govern d'Espanya, la implementació d'aquell fals trilingüisme a les aules de les illes i del País Valencià, la no contractació de mestres catalanoparlants en lloc de monolingües per a les escoles públiques nord-catalanes o la ignorància del govern italià envers l'existència de l'alguerès.

Aquesta sensibilitat al maltractament lingüístic de les institucions i el menyspreu manifestat sovint des de Madrid evidentment és un dels elements que empenyen molts catalans a voler recuperar la independència de Catalunya. Però aquesta setmana hem vist, un cop més, que al quilòmetre zero no creuen en la premissa del "viu i deixa viure". Segurament si les institucions espanyoles no burxessin en aspectes com la llengua, que no afecten l'eficàcia de l'Estat, Catalunya mai hauria deixat de ser un xaiet que paga més del compte sense badar boca i camina somrient cap a l'escorxador.

En fi, que aquesta setmana hem vist un altre capítol d'aquesta telenovel·la tan farragosa anomenada Tribunal constitucional. I com ja és habitual, com si fos una rabieta de 'reinona' ofesa, just després que el govern de Catalunya presentés públicament la llei del referèndum d'independència. Quina casualitat! El tema és que aquesta sala, en lloc de garantir drets bàsics com el de viure plenament en la llengua pròpia del país, recollits en tractats internacionals signats per Espanya, fa el contrari.

En resum, el constitucional s'ha petat la llei catalana que diu que la meitat de les pel·lícules dels cinemes han d'estar doblades o subtitulades en català. Considera que la meitat és massa i ho rebaixa a un 25%. Troba inconstitucional que els immigrants rebin documentació administrativa abans en català que en castellà. Això ja fa riure, perquè molts potser no entenen ni una llengua ni l'altra... I també ha aniquilat l'obligació dels comerços de ser capaços d'atendre el català. Si ens hi fixem, es tracta d'una supressió de mesures que pretenien corregir el fet que de no poder viure a Catalunya sense saber castellà. Dit d'una altra manera, el Tribunal constitucional espanyol acaba d'imposar a cop de sentència l'obligació d'utilitzar el castellà a Catalunya en certs àmbits. Una manera curiosa de fer amics quan el que se suposa que hauria de fer el govern d'Espanya és persuadir els catalans perquè vulguin seguir sent espanyols.

stats