Fent candidatures

El moment més important per als partits polítics que es presenten a les eleccions és precisament el que estem vivint, és a dir, el del procés de configuració de candidatures. La importància dels noms que figuraran a les llistes ho és tant o més que la del propi nom del cap de llista, sobretot al territori. Perquè és aquí on es guanya la partida, on s'aconsegueixen o es perden majories absolutes o on es condemna a representacions minoritàries al Consell malgrat treure percentatges onerosos a la candidatura nacional.

És l'esclavatge de la nostra llei electoral; i els partits ho saben, per la qual cosa busquen perfils idonis per fer el duet de la llista de la circumscripció parroquial, un perfil que en funció de la parròquia on es presenti ha de tenir unes característiques molt determinades. I no és el mateix ser candidat a parròquia alta i demogràficament petita, que a les parròquies centrals amb un número de votants més elevat. Si bé uns hauran d'esforçar-se a arribar a tots els electors, els altres –que ja donen com a missió impossible arribar a tots i cadascun– sí que hauran de saber tocar aquelles tecles que consideren claus alhora d'atraure votants, o dit d'una altra manera: convèncer aquelles persones que esdevenen referents en les seves àrees d'influència.

El pes de les persones en unes eleccions a casa nostra és tant o més determinant que el programa electoral, o les promeses, com vulgueu dir-lis. Cert és que tots parlen molt del projecte que representen i de les propostes per governar, però més cert és que qui faci bé els deures d'aquí fins a finals de febrer quan s'hagin de presentar les llistes, tindrà com a mínim un 50% de la campanya feta, independentment del seu ideari. L'altra 50% se l'hauran de guanyar 'espardenyant'.