Fer-se valer

Recordo que fa anys vaig llegir en un llibre l’entranyable i força trista història d’un home gran que, fa una trentena llarga d’anys, vivia a un poblet remot de les muntanyes. Aquest home havia nascut, crescut i segurament ja deu haver mort en aquell llogarret. Les circumstàncies de la política i la vida moderna van fer que, amb els anys, no quedés ningú més al poble i a les rodalies que parlés la seva llengua. Però un dia, fent girar la roda del transistor que li feia companyia en la intimitat de casa, es va sorprendre en trobar, de cop i volta, una emissora que parlava el seu idioma. Era Catalunya Ràdio, acabada de néixer. Aquesta història és una mica com la de molta gent de la Franja de ponent que, en aquella època, no sabien ni com es deia l’idioma que parlaven ni tampoc si gaires pobles més enllà algú més la parlava. Dubtes que es van esvair amb l’entrada de TV3 a les seves llars.

Avui, als pobles petits del País Valencià, la franja i les illes, com que gairebé tothom es coneix, no hi ha dubte que, a qualsevol botiga del seu dia a dia, si diuen “bon dia” els respondran bon dia. Però els grans fluxos d’immigració, sobretot de persones que van a buscar una jubilació plàcida o d’altres que busquen viure de negocis turístics, han fet que la situació sigui exactament la contrària a l’Alguer i a les comarques nord-catalanes. De fet, qui no us ha dit alguna vegada allò de: “Vaig anar a l’Alguer i ningú em va parlar en català”? O: “A la Catalunya Nord tothom parla francès”?. I jo els responc: “Has provat de parlar-hi en català...?”. És que, generalment, la desconeixença mútua fa que si un no fa el primer pas, l’altre no continuï en català. De fet, sense anar més lluny, això passa molt en comerços de Barcelona o d’Andorra la Vella, i moltes transaccions acaben sent en castellà quan tots dos interlocutors són catalanoparlants de naixement...!

La gran habilitat de la Plataforma per la llengua de trobar solucions interessants per grans flaqueses del nostre idioma l’ha portat a crear la Guia CatNord. Es pot consultar a www.guiacatnord.cat i posa en valor el fet que els establiments comercials atenguin el client en català. D’aquesta manera, els catalanoparlants de qualsevol indret podran fer que la llengua sigui un criteri d’elecció de l’establiment on volem anar a sopar, comprar joguines, llibres, joies, allotjar-nos, fer-nos una ortodòncia o anar a fer un beure. S’acaba, així, el dubte de si m’entendran en català o no. I el funcionament del web és molt senzill. Una opció és navegar pel mapa i veure-hi geolocalitzats els establiments on es parla català. L’altra, és mitjançant un cercador avançat on es poden acotar paràmetres com la comarca, la població o el tipus d’establiment.

Tots els establiments que ho vulguin poden registrar-se en aquest web. Si tots ho fessin i el públic es fes seva aquesta guia, el fet de parlar català es podria convertir en un incentiu per a les vendes i, per tant, en un tret de valor afegit. I si tot plegat rutlla, aquesta pot esdevenir una manera de donar més importància a la llengua pròpia, ja que pot arribar a suposar un augment de vendes i fer que els compradors sentin el confort de no haver de canviar d’idioma a les botigues. La Guia CatNord és, doncs, una forma no només de fer valdre els drets lingüístics, sinó també de fer valdre la llengua. Perquè si fem que el català sigui útil i necessari tindrà el futur assegurat!