Greta Thunberg

No sabem què fer amb tu, però alhora hauríem de tenir claríssim que tothom hauria de fer el que tu dius

La Greta ho diu i és de veres. Una noia de 16 anys no ha de fer vaga els divendres i deixar d’anar a escola per plantar-se davant del parlament del seu país; tampoc és la seva feina viatjar per tot Europa (i Amèrica) pronunciant discursos sobre la importància d’un canvi radical en els nostres hàbits; ni molt menys trobar-se sobreexposada –i sobreexplotada– a la seva edat a diaris, ràdios i televisions del planeta. Ella hauria d’estar estudiant, i prou. Al món occidental, però, tothom coneix la xiqueta sueca amb trastorn d’Asperger, més encara després de creuar l’Atlàntic en un veler; de publicar un volum amb els seus discursos, també traduït al català; i de participar en l’última Cimera del Clima a Nova York. És, sens dubte, per les seves característiques, un dels gran personatges mediàtics d’aquests últims dos anys. Evidentment, és criticada, és lloada, és perseguida, és ridiculitzada, és demonitzada… I no, això no ho mereix una noia de només tres lustres de vida, però sortir a l’escena pública té aquests problemes. Li ho deurien haver explicat, sempre que no fos això el que alguns cercaven. La seva iniciativa resultaria curiosa quan començà; ara, però, ja mou milions, espònsors i, com ella mateixa reconeix, l’interès de l’empresari i emprenedor Ingmar Rentzhog. De fet, portar-la a parlar a Davos és la gran coartada “eco” de qui decidí convidar-la.

De qualsevol manera, jo vull parlar prioritàriament del seu llibre: ‘Canviem el món’ (Barcelona, Destino, 2019). Es tracta de nou discursos pronunciats entre setembre de 2018 i febrer de 2019, des de la Marxa del Clima d’Estocolm, fins a Brussel·les; d’una publicació de Facebook; i d’un epíleg de l’editorial centrat en Catalunya. El llibre contribueix a l’Efecte Greta, i qui el compri serà per fetitxisme, perquè no té cap atractiu. D’entrada, els tres primers discursos són dalt o baix idèntics, amb alguns afegitons o canvis. Quan comences el tercer, no saps si el llibre és una broma o has entrat en bucle. Fins i tot, hi ha un error: ¿és d’ella, de l’editorial o de la traductora? Un paràgraf ha estat copiat del discurs anterior i per això, en comptes de parlar de Finlàndia fa esment de Bèlgica… La Greta afirma que els escriu ella mateixa, i m’ho crec. Li passaran dades i tindrà qui els hi corregeixi, però són només textos amb bona voluntat d’una adolescent (fins i tot amb menció als ‘influencers’, cosa que no faria un adult). Del conjunt sobretot ens interessen les pàgines on parla de la seva vida, de la seva història, dels seus pares… I creus allò que dius, i comprens la seva obsessió.

Les paraules de la Greta són certes, i de vegades posa els punts sobre les is: “Estem a punt de sacrificar la nostra civilització perquè un nombre molt petit de persones tinguin l’oportunitat de continuar guanyant enormes quantitats de diners” (p. 50). Exactament. Darrere de les grans empreses, només hi ha el desig de més poder i d’un iot de més metres d’eslora. Això s’està carregant el planeta, quasi segur. Els Estats Units, el Brasil, la Xina, l’Índia, Rússia… On hi ha un “imperi” hi ha poder absolut per a moltes coses. La sensació nostra rep una altre nom: “impotència”. La Greta s’hi ha obsessionat. La majoria de les persones en l’adolescència ens obsedim per una altra persona, i no fem que pegar-li voltes i creure que la nostra felicitat depèn d’aqueix ésser que ha transfigurat la nostra vida. Potser a la Greta li ha succeït la mateixa cosa, però amb la situació del planeta i la seva destrucció futura. I ha tingut la sort (o la desgràcia) que algú hagi esmolat els queixals i el rèdit (no per força econòmic) li hagi fet venir salivera. De fet, l’accés al cel mediàtic de la noia sueca l’ha rebut tothom amb estupor. És increïble. No té lògica. I només qui controla les regnes de la calessa ha pogut sacsejar-les per enlairar-la.

Ara bé, què pot fer una persona sensibilitzada pel canvi climàtic i colpida sincerament per l'actitud de Greta Thunberg? Poca cosa. ¿O de veres pensen que el reciclatge de les ampolles de plàstic “salva el món”? Si els problemes més grossos procedeixen dels gasos hivernacle, ¿quants n’emetem cadascú de nosaltres al dia? ¿De veres contamina més un automòbil al Serrat que la línia d'aeroports Pau-Pirineus, Tarba-Lurda, Tolosa de Llenguadoc, Carcassona...? Reciclo, porto la bossa de tela per al pa, separo les escombraries en tres, agafo l’autobús…, i un sol vol supera amb escreix el meu impacte benèfic. Continuaré amb les meves pràctiques, encara que sigui per cabuderia, però ningú no m’enganyarà: ni jo, ni un miler de persones com jo podem fer res contra les grans corporacions, contra els vessaments de productes tòxics als rius, contra la contaminació marina, contra els empresaris i els polítics de la mateixa colla.

I damunt que no podem fer res, se'ns vol crear mala consciència. Aquesta és la realitat. Però fins i tot això seria acceptable: reciclar, consumir menys energia, oblidar el cotxe... Ara bé, jo arrufo el nas quan aquesta sèrie de mesures no va acompanyada d'una crida a l'austeritat. Se’ns donen alguns exemples, però no es potencien en absolut perquè, ai!, seria incòmode. Per això, quan la nostra autora escriu que la gent “continua fent el que fa perquè la gran majoria no té ni idea de les conseqüències de la seva vida diària” s’equivoca. Ho fa perquè vivim en l’instant, la comoditat i la covardia. Ens han educat per a això. El paradís és “passar-s’ho bé”, i si no t’importa el benestar dels teus veïns, imagina’t les llúdries del Canadà o els pollancres de Gúdar. L’origen dels nostres problemes ve d’encimbellar l’hedonisme. I qualsevol cosa que no sigui cercar l’austeritat és hedonisme…, en especial qui presumeix d’ecologisme. I perdoneu-me: també creuar l’Atlàntic en un veler sobreprotegit, una experiència que només ha tingut “una” adolescent al món. Si açò no és privilegi, no sé quina cosa en serà. Greta, Greta, que no sabem què fer amb tu, però alhora hauríem de tenir claríssim que tothom hauria de fer el que tu dius.