Hivern al sol

Tenim encara moltes reticències davant de les polítiques de sostenibilitat

Tot molt normal, sí senyor. Hem acabat el mes més cru de l’hivern en màniga curta i fent una cerveseta en alguna de les moltes terrasses que proliferen amb el bon temps. Els ciclistes només han abandonat les nostres carreteres en els dies comptats que ha fet més gel. Que sí, que quan va nevar va caure un bon paquet i amb sort hem salvat la temporada a les estacions, als hotels i a les botigues. Un cert escepticisme innat –cella aixecada– fa que em preocupin les finals de la Copa del Món d’esquí alpí, que s’han de celebrar a Soldeu a mitjan març i al voltant de les quals, i en concret de la construcció d’una plataforma sobre el riu, hi va haver tant de rebombori. Diuen els entesos, però, que hi haurà prou neu i que, si al final el gruix no és suficient, els canons proveiran. Esperem que tinguin raó.

Donald Trump nega el canvi climàtic i els seus efectes sobre l’economia, la salut de les persones i el medi ambient. O en tot cas li preocupa més l’economia del seu país en el curt termini, que creu que es veuria perjudicada per la implementació de polítiques verdes, que les conseqüències a la llarga d’allò que avui ja no és qüestionable. Alerta, però, amb la burla fàcil del president dels Estats Units: aquí també tenim encara moltes reticències davant de les polítiques de sostenibilitat, i el seu cost, directe o repercutit, s’esgrimeix sovint com a excusa per rebaixar-ne la valentia. Arribem als últims dies de l’hivern al sol i, a les portes d’una campanya electoral, esperem propostes en tots els àmbits. També en l’ambiental.