‘Joves en inclusió’: una vida com tothom

A vegades hi ha activitats que em costen una mica i em fan posar nerviós, però la mare sempre em diu que a ella també li passa

En Jan és un noi de 15 anys que viu a Andorra amb la seva mare, la Martina, el seu pare, el Robert, i la seva germana, la Berta. Presenta un trastorn de l’espectre autista. Va cada dia a l’escola on assisteix a algunes classes amb els seus companys i, durant altres hores lectives, fa treballs d’aprenentatge dirigits a adquirir habilitats més específiques en relació amb les seves necessitats especials. Ho fa acompanyat del Pere, el seu referent, que li dona suport i sap com ajudar-lo. El Jan no té llenguatge verbal i es comunica amb un llibre amb imatges. Necessita fer sempre les coses de la mateixa manera, segueix rutines molt estrictes, executa moviments repetitius i és hipersensible i hiposensible a diversos estímuls. Quan no sap com comunicar-se, sovint actua d’una manera inadequada que pot sorprendre els interlocutors: li costa mirar als ulls, fa abraçades robustes... Es mostra molt afectuós amb els adults i busca l’atenció dels seus companys i familiars ja que no li agrada sentir-se sol. Té passió pels dinosaures, gaudeix amb els esports com qualsevol altre noi però es pot passar llargues estones aïllat de tot el que l’envolta, immers en el seu món.

Avui el Jan fa 16 anys i haurà de deixar aquest entorn conegut i confortable. A l’horitzó apareixen preguntes que angoixen els seus pares ―també ens haurien de preocupar al conjunt de la societat― i que són ben comprensibles: què farà el Jan a partir d’ara? Com podem ajudar-lo? Com podem fer que la seva vida es desenvolupi tan rica com sigui possible? El programa 'Joves en inclusió' es crea per donar resposta a aquestes preguntes, amb la voluntat ferma d’oferir un seguit d’alternatives per als joves amb un trastorn de l’espectre autista amb altes necessitats de suport. Amb el programa, les rutines del Jan s’adequaran i aniran dirigides a trobar eines per desenvolupar-se i tenir oportunitats en el nou escenari que se li presenta en la vida adulta. Deixem que ell ens ho expliqui:

"Avui m’he llevat, m’he vestit amb l’ajuda de la mare, he esmorzat les meves galetes preferides i després hem anat a buscar l’autobús. He agafat la línia 1 direcció al centre d’Andorra la Vella. Un cop arribo a la porta la mare em deixa sol. Em reben companys, també hi ha la Maria i la Jana. Comencem el dia en una sala molt gran plena d’horaris amb imatges per a cadascú. Durant el matí fem psicomotricitat i activitats ocupacionals que em serviran per poder trobar, d’aquí a uns anys, un treball d’acord amb les meves capacitats en una empresa qualsevol; per exemple, a mi no em faria res treballar a l’hotel Plaza. Al migdia anem a dinar a un restaurant, una situació que abans em pertorbava molt perquè no m’agrada el soroll i, també, tinc les meves rutines amb els àpats. A poc a poc i amb l’ajuda de la Maria i la Jana, he après a menjar als restaurants i ara en gaudeixo. A la tarda ens toca treballar les habilitats escolars i l’educació física. Anem a un gimnàs a fer activitats variades com fan altres nois o els adults. També fem sortides: anem a esquiar, al cinema i d’excursió. El dia que més m’agrada és el divendres perquè el centre obre a qui vulgui compartir amb nosaltres les nostres experiències. Fem diverses activitats, com ara tallers de cuina o tornejos de jugar a la Play; és molt divertit. A vegades hi ha activitats que em costen una mica i em fan posar nerviós, però la mare sempre em diu que a ella també li passa. M’agrada molt compartir els dies amb altres nois i noies perquè ens entenem molt bé i sempre tenim algú que ens dona suport de manera individual. Els pares també estan molt contents i valoren la dedicació dels professionals".

El programa 'Joves en inclusió', que prepara la Fundació Privada Tutelar, conjuntament amb el ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior del Govern d’Andorra, té com a objectiu assegurar els drets dels joves que, com el Jan, persegueixen l’anhel de ser inclosos de manera plena, fructífera i igualitària en la comunitat i, alhora, complir amb el deure que té la societat de convertir aquests drets en una realitat.

Etiquetes