L'ànima immobiliària d'Andorra

És evident que si més enllà de l'esforç físic o intel·lectual incorporem als nostres projectes una mica d’ànima i de tots els processos que porta associada, al final obtindrem un resultat de dimensions inesperadament positives

Que els éssers humans som cos però també ànima sembla una afirmació comunament acceptada, com ho és també el fet que, en el nostre dia a dia, no sempre ens motiva únicament allò més material o tangible. Tots hem deixat que, en un moment o altre, ens governessin l’altruisme, la generositat, la comprensió, l’amabilitat i tants altres nobles sentiments que ens fan molt més grans del que aparentment semblem.

És evident que si més enllà de l'esforç físic o intel·lectual incorporem als nostres projectes una mica d’ànima i de tots els processos que porta associada, al final obtindrem un resultat de dimensions inesperadament positives.

La llar, aquell espai vital que ens acull quotidianament a tots, avis, pares, fills, germans, amics o mascotes, esdevé un factor determinant a l’hora de prendre algunes de les decisions més importants de la nostra vida i, per tant, mereix tota la nostra atenció però també la d’aquells que d’una o altra forma ens poden guiar o acompanyar en aquest important procés.

Els darrers mesos s’ha evidenciat una preocupació social creixent per l’increment dels preus del lloguer, probablement superior a la capacitat adquisitiva dels nostres ciutadans que encara no han rebut el benefici d’un anunciat creixement econòmic. Increment de la demanda, manca d’oferta i ciutadans preocupats per allò tant sagrat, el 'factor llar'. La reacció ha arribat afortunadament en forma de reforma legislativa, tant per estimular la construcció de nous habitatges destinats al lloguer, com la incorporació al mercat d’aquells que actualment es troben buits. En un cas, donant facilitats per satisfer fraccionadament la cessió obligatòria derivada dels plans d’actuació urbanística, i en l’altre cas, gravant amb impostos aquells propietaris que injustificadament es neguin a llogar pisos desocupats.

Les autoritats comunals, però, que prenguin nota del següent missatge: el percentatge de cessió obligatòria que en solars consolidats s’acaba convertint en una mena d’impost encobert, es pagui fraccionadament per a aquells que facilitin la construcció d’habitatges de lloguer o es pagui al comptat pels que els destinin a altres usos, no pot servir únicament per equilibrar les finances de les corporacions locals, sinó que cal destinar-los als usos socials que en essència els justifiquen. Per tant, no responsabilitzem només el sector privat, ja que el sector públic hi té molt a dir i pot impulsar amb els recursos de referència projectes de construcció d’habitatge social que poden esdevenir un ajut fonamental per aquells ciutadans que més ho necessiten, joves que comencen la vida i no tant joves la situació dels quals ho justifica. Aquesta és la sensibilitat que uns i altres han de posar en valor al servei d’una necessitat social, del somni dels que aspiren a accedir o a conservar una llar. I dic conservar perquè aquells que més ho necessiten també aspiren a estar protegits per l’Estat i, de fet, els 906 ajuts pel lloguer d’habitatges concedits pel Govern recentment demostren el compromís però també l’important nombre de ciutadans necessitats i, per tant, s’evidencia que encara queda molt per aconseguir millorar la capacitat adquisitiva de tots sense excepció.

Aquesta ànima, aquest esforç addicional, generós, altruista, també s’ha de manifestar en la forma de tutelar l’interès d’aquells que es plantegen venir a viure al nostre país atrets per les inqüestionables virtuts que ens caracteritzen. I ho dic perquè no sempre tractem com es mereixen a aquells que opten a esdevenir ciutadans d’Andorra, sigui per desenvolupar una activitat o sigui simplement per viure-hi. I tant n’hi ha pels organismes o institucions publiques, insensibles a l’evident necessitat que determinats processos acabin amb èxit, com pel sector privat que prioritza l’interès econòmic per damunt de l'humà. En aquest sentit, és habitual sentir queixes del tracte insensible al qual es veuen sotmesos i que al final ens perjudica a tots, ja que aquells que desisteixen de viure al nostre país per no trobar l’aixopluc necessari no només disminueixen les expectatives immediates d’inversió al país, sinó que es converteixen en detractors del mateix i en nefastos antiambaixadors, i tot per no haver-hi posat l’ànima necessària.

Per això, quan analitzo la feina d’alguns col·laboradors propers que, més enllà de l'interès material, dediquen el seu abnegat esforç a donar un tracte humà a aquells candidats a establir-se al nostre país, fent mostra d’una generositat que no té preu, aprofundint en els seus anhels, inquietuds, sentiments, projectes, me n'adono de l’autèntica dimensió de l’ànima immobiliària d’aquesta la nostra Andorra.

Va per tu, ja ho saps, perquè no sempre els resultats immediats aporten les majors satisfaccions i èxits, perquè posar ànima i endinsar-se en la dels altres, ens fa entrar en una dimensió humana els resultats mediats de la qual, aquells que perduren en el temps, els que deixen millors sensacions, et consoliden no només a tu mateix, sinó que amb el teu exemple poder arribar a fer gran un país tan estimat com el nostre i que necessita que tots, sense excepció, hi posem l’ànima. Segur que m’enteneu!

Etiquetes