L’art de fer croquetes

Sembla fàcil, però no ho és. Trobar la textura ideal, maridar bé els ingredients i aconseguir el punt de cruixent idoni és molt complicat

Quan vaig a un restaurant, molt poques vegades demano croquetes. És un plat que em fa por demanar. Normalment a la carta especifiquen si són casolanes o no però davant el dubte, sempre opto per menjar altres plats.

Odio menjar croquetes congelades. Te les has d’imaginar perquè en moltes ocasions aquella massa blanca no se sap ben bé de què està feta. En canvi, al Pktus, el primer que demano són les croquetes. És un ‘must’!

El xef del Pktus fa unes croquetes exquisides. Sempre li dic: “Gerard, tens un do”. De fet, no és un restaurant qualsevol, és una croqueteria. Abans de descobrir el Pktus, no sabia que existien restaurants amb aquesta especialitat. Quan travesso la frontera i vaig direcció la Seu d’Urgell em venen al cap les croquetes de calamarsons amb tinta, de gambes a l’allet, d’ànec amb pera, de botifarra negre... se’m fa la boca aigua. Alguna vegada fins i tot no m’he pogut resistir i he parat a buscar-ne.

Per fer croquetes bones has de ser un gran cuiner i sobretot has de tenir un art culinari especial. Sembla fàcil, però no ho és. Trobar la textura ideal, maridar bé els ingredients i aconseguir el punt de cruixent idoni és molt complicat.

I la setmana passada, vaig veure a Facebook que s’havia aventurat amb les dolces, croquetes de Nutella. Aquestes no us puc dir què tal són perquè encara no les he tastat, ho penso fer en les pròximes setmanes abans de començar la marató de sopars i dinars de Nadal.