L’última paraula

A la majoria de nosaltres ens resulta més fàcil escriure que parlar i pensaments o reflexions que abans s’haguessin quedat sense expressió ara troben el seu lloc en el món electrònic

Segur que el coneixes. Potser és el teu veí o el teu company de feina. Potser és, fins i tot, un familiar proper. El teu pare, la teva parella o el teu germà. Són aquells que viuen aferrats al mòbil, la vida dels quals gira al voltant d’aquests aparells. Instagram, Facebook, Twitter, WhatsApp... Segurament, tu també t’hi reconeixes.

He vist parelles enganxades al mòbil (cadascú al seu) en un sopar suposadament romàntic. He vist autobusos sencers d’individus abduïts per la pantalla del seu dispositiu. He vist companys de feina parlant digitalment encara que les seves taules es toquin. He vist, fins i tot, motoristes conduint amb una mà i responent aquell missatge transcendental amb l’altra. Tinc la sensació que ens estem perdent moltes coses.

De tant en tant, però, apareixen espurnes que li donen una mica de sentit a tot plegat. A la majoria de nosaltres ens resulta més fàcil escriure que parlar i pensaments o reflexions que abans s’haguessin quedat sense expressió ara troben el seu lloc en el món electrònic. Aquells “gràcies per ajudar-me”, “m’ho he passat molt bé” o “disculpa’m per l’errada” enviats per missatgeria instantània solen posar el punt i final a jornades de feina, cites o tensions. Tant se val el que s’hagi parlat cara a cara, el WhatsApp està a la vora i no podem evitar-lo. Sempre acaba tenint l’última paraula.

Etiquetes