Opinió 16/04/2019

Malabarisme dialogant

Els que crítiquen el resultat de Demòcrates han quedat per sota sense fer cap mena d'autocrítica

3 min

Demòcrates ha començat amb PS i Liberals la ronda de contactes per sondejar la possibilitat de pactes que permetin a Xavier Espot governar amb relativa tranquil·litat i evitar una etapa de poca estabilitat per la falta de suport al Consell General.

Per cortesia la ronda inclou els socialdemòcrates, que ja han anunciat la intenció que Pere López es presenti a la votació d'investidura amb el suport dels quatre consellers liberals, sumant d'aquesta manera 11 vots, com els que teòricament té DA. El problema és que López actua abans de pensar, i les seves intencions han provocat un cert malestar a les files liberals perquè no han estat consultades pel PS. D'Acord és una marca que es pot donar per extingida des del mateix 7 d'abril a la nit, el seu objectiu era desbancar DA i no ho ha aconseguit. De fet, no es pot fer un balanç positiu de d'Acord, perquè López no ha guanyat i probablement sense l'aliança socioliberal tindria els mateixos escons que ara, mentre que L'A té més consellers generals que després de la trencadissa interna per la disputa amb Josep Pintat, però si es fa una lectura detallada dels números, en la contesa electoral els liberals surten molt mal parats, ja que s'han deixat molts votants respecte a fa quatre anys i han deixat de ser un partit amb força implantació en determinades parròquies com Ordino o Encamp. Sens dubte una de les grans triomfadores és Rosa Gili, que va donar la campanada a Escaldes-Engordany i que s'ha convertit en un valor a l'alça dins del partit, amb un futur engrescador i amb possibilitats de convertir-se en la segona candidata a cap de Govern en la història d'Andorra.

Espot només té dues opcions. Governar en solitari amb pactes puntuals, el que l'obligarà a demostrar una gran cintura política i una habilitat negociadora inusual si no vol un mandat efímer i que una majoria contrària li tombi els pressupost i hagi de convocar eleccions anticipades, o bé incorporar al Govern algun representants de les dues forces que poden oferir-li estabilitat o les dues alhora: Liberals i terceravia. Hi ha qui encara menysprea una victòria electoral després d'una legislatura molt difícil, són precisament els que han tret menys vots els que infravaloren els resultats de Demòcrates sense fer la mínima autocritica.

Posats a mirar afinitats, sembla clar que DA i L'A tenen més punts en comú que de discrepància, però la situació dels dirigents liberals és molt incomoda per explicar als seus militants un pacte amb Espot. Això és així, però també ho és que l'acord amb els socialdemòcrates ha fet molt mal als llocs tradicionals de vot liberal perquè un important nombre de simpatitzants no han volgut fer servir la papereta conjunta de d'Acord i ha optat per la dreta més tradicional de tercervia.

Liberals no pot quedar com la segona marca del PS o com un clon 'light' de terceravia. Ha de trobar la seva pròpia identitat després de l'evolució important i valenta que ha fet més cap al centre. Pensar que la participació en el Govern és negativa és un error si sap jugar bé les seves cartes i aconseguir concessions importants per al país.

A l'altre banda hi ha un Xavier Espot que, en principi, haurà de ser investit com a cap de Govern i que busca el suport necessari. Del que aconsegueixi aquests dies dependran els propers quatre anys i el seu futur polític, perquè no és el mateix passar de superministre a cap de Govern amb 11-13 consellers generals de suport assegurat. Pintat li pot donar l'estabilitat, però potser a un preu massa car. Tot just comença un diàleg que és vital per al futur d'aquest país.

stats