Marca Andorra: i ara què?

Abans de parlar de finançament, que cal deixar per un moment més avançat del procés i quins mecanismes poden ser múltiples i variats, s’hauria de poder explicar a la ciutadania el contingut íntegre del projecte Marca Andorra per tal que el facin seu

El dia 12 de març d’enguany es va presentar en societat el treball que, sota la tutela de la Taula Público-Privada Marca Andorra participada per Govern, els comuns, els partits polítics amb representació parlamentària, i les organitzacions empresarials CCIS, EFA i CEA, ha elaborat la companyia Bloom Consulting, probablement una de les companyies més especialitzades del món en 'nation branding' o estratègia de “marca país”. Aquell treball, a part de desvetllar que les diferents enquestes realitzades, a nivell nacional i internacional, van escollir com idea central el concepte de “Equilibri”, va proposar un seguit de 22 projectes per activar en els propers tres anys, projectes entre els quals hi havia diverses idees originals per arrelar el concepte de Marca Andorra dins la nostra societat i alhora projectar-la internacionalment. L’objectiu doncs és doble: reforçar un sentiment de pertinença dels ciutadans al seu país, mirant d’alinear-se sobre aquesta valuosa idea d’equilibri i els valors que porta implícita, i crear els mecanismes adequats per atreure un turisme de major poder adquisitiu, així com més inversió i sobretot, molt de talent per a després poder-lo desenvolupar des d’Andorra i projectar-lo al món.

Evidentment tenen raó aquells que es queixen que no han tingut fins ara un coneixement aprofundit i clar d’aquesta nova estratègia de país, encara que també és cert que és justament ara quan comença l’hora d’explicar-ho amb tot tipus de detalls a la ciutadania d’Andorra. No seria el primer cop que la gent es queixa de la manca d’informació respecte a projectes importants i fins i tot els propis governants així ho han reconegut en més d’una ocasió. Ara bé, aquesta nova Marca Andorra neix amb la idea que la facin seva tots els ciutadans del país sense excepció i això només s’assolirà amb una correcta comunicació i molta pedagogia, que ha de ser un objectiu absolutament prioritari.

Un dels 22 projectes proposats per Bloom té a veure amb l’estratègia de finançament de la institució que han proposat per a tutelar la Marca Andorra, la Fundació Andorra 'Better Life'. Per començar estem parlant d’una entitat sense ànim de lucre, de composició público-privada i transversal, quina finalitat concreta serà la d’impulsar projectes que permetin captar turistes, inversors i talent, és a dir, que participarà activament en millorar els resultats de la nostra malmesa economia, especialment pel que fa a l’hostaleria, el comerç i el consum en general com a resultat de l’afluència d’un turista de major poder adquisitiu, a més del nou resident, inversor i emprenedor, que sens dubte pot fer molt per la reactivació econòmica del nostre país.

El fet que s’hagi proposat per part de Bloom una eventual taxa turística, de la qual ja es ve parlant des de fa temps a Andorra, i que una petita part de la mateixa es pogués arribar a destinar al funcionament de dita fundació ha generat diverses reaccions, tant de desconeixement, com d’incredulitat, d’escepticisme i fins i tot de preocupació i resulta obvi que tot plegat mereix una explicació.

Per començar, tractant-se d’una taxa pública és evident que la recaptació correspondria a Govern o comuns, segons el cas i no pas a la pròpia fundació. Això no treu que, com succeeix amb empreses públiques com Andorra Turisme o Andorra Desenvolupament i Inversió (Actua), o amb l’esponsorització o subvenció d’altres entitats de caràcter privat però considerades d’interès general del país, que es financen a partir del pressupost de l'Estat quina font principal són els impostos que paguem tots els contribuents, també aquesta fundació pogués arribar a finançar-se de la mateixa forma o, alternativament, com proposa Bloom, a partir d’una part d’una eventual taxa pública que satisfarien els turistes i que serviria tant per finançar aquest projecte com majoritàriament a Andorra Turisme i d’altres projectes com els relacionats amb la sostenibilitat, el medi ambient i la conservació del nostre patrimoni natural i cultural.

Més enllà que la taxa turística ha estat emprada per moltes ciutats i països del món, justament per a recaptar fons i impulsar polítiques encaminades a les finalitats abans apuntades, està clar que qualsevol decisió que es prengui respecte a la possible implantació d’una taxa turística general al país, correspon al futur Govern i Consell General. Evidentment seria desitjable que es consensués amb el sector de l’hostaleria que l’ha d’aplicar i que, més enllà de les molèsties, ha d’arribar a veure i convèncer-se dels eventuals beneficis pràctics que pot suposar que es disposi per part del Govern i les institucions que finança de majors ingressos per implementar polítiques que ajudin a captar més turistes i a preservar el medi ambient, la natura i el patrimoni del país.

La proposta de Bloom l’hem d’interpretar només com un suggeriment, no pas com una decisió que òbviament no ha pogut prendre ningú encara i el debat l’hauríem de centrar a partir de l’inici de la nova legislatura en la conveniència de trobar un mecanisme per a finançar la futura Fundació Andorra Better Life, si és que finalment interessa al país impulsar-la pels beneficis que porta incorporats.

Abans de parlar de finançament, que cal deixar per un moment més avançat del procés i quins mecanismes poden ser múltiples i variats, s’hauria de poder explicar a la ciutadania el contingut íntegre del projecte Marca Andorra per tal que el facin seu. És evident que en una presentació de poc menys de 30 minuts és molt difícil explicar un projecte tan complert com el de referència. Hi haurà temps però d’explicar-lo àmpliament. Puc dir que tots aquells que l’han conegut en detall han tingut una reacció que ha anat des de l’aprovació fins a l’emoció.

És molt prematur extreure conclusions i generar un debat sobre una idea que eventualment prendrà forma el dia que el Govern i els grups parlamentaris escollits a l’abril es plantegin afrontar-lo. El que sí que és prioritari i que mereix tot el nostre esforç és explicar molt bé el contingut íntegre d’aquest motivant projecte que tant ha d’ajudar, amb noves estratègies, a promocionar el país i a millorar les xifres de facturació de les nostres empreses, especialment les pertanyents als sectors més vulnerables i que més pateixen, com ara el del comerç o l’hostaleria, entre d’altres, i és clar, millorar igualment el poder adquisitiu dels nostres ciutadans, matèria sensible i que ben segur ha de centrar el debat de la campanya electoral en la qual estem immersos.