La 'Masia d'Andorra' o com incrementar el PIB

Fa uns dies reflexionàvem sobre el potencial que podia tenir pel nostre país el desenvolupament de l'educació i la formació, tant pels potencials estudiants de casa com pels que poguessin arribar de fora.

Més enllà de debats teòrics i d'opinions a favor i en contra d'un tema sensible com el present, i tot i no ser un expert ni en estudis econòmics, ni financers ni socials, ni estadístics, fa temps que em pregunto què podria significar per a l'economia de la nostra societat el desenvolupament d'aquest sector.

Vagi per davant que si m'atreveixo a fer previsions és amb el benentès que accepto de molt bon grat les correccions i crítiques dels més entesos, però em dono per satisfet si l’exemple que ara dibuixaré serveix per generar debat i reflexió.

El meu plantejament parteix d'una realitat com són les negociacions per l’acord d'associació d'Andorra amb la UE. En aquest sentit, preveig dues etapes, una prèvia a l'acord i una posterior.

Comencem doncs per la primera etapa. Imaginem quatre iniciatives educatives a desenvolupar a la nostra

Universitat, a escoles especialitzades i repartides per diferents parròquies, segons el cas. Estudis en l'àmbit de la transformació digital i noves tecnologies, estudis en comerç i 'retail' especialitzat, estudis d'hostaleria, gastronomia i turisme, estudis especialitzats en virtualitat i e-sports, i finalment estudis relacionats amb la natura, la muntanya i l'esport.

Imaginem que ho organitzem tot entre el 2019 i 2021 i captem 500 estudiants de l'estranger per començar als diferents centres al curs 2021-2022. És clar, planifiquem igualment l'arribada de 75 professors i formadors. La primera qüestió que un es planteja és si tenim infraestructures per desenvolupar aquests estudis i la resposta indubtablement és sí. La segona qüestió és, on els allotjaríem? Doncs posem-hi imaginació: infraestructures hoteleres excedents i residencials necessitades d'impuls i de reforma o nous projectes publicoprivats de desenvolupament d'infraestructures immobiliàries (habitatges socials, residències per a estudiants, equipaments diversos).

Ja els tenim instal·lats! Bé, ja sé que no és tan fàcil, però no és impossible.

Suposem que els 500 estudiants i els 75 professors vinguts d'arreu, gasten cadascun 500 € al mes en habitatge i subministraments i 500 € mensuals en roba, menjar, oci i altres. Per tant, gasten tots junts 575.000 € al mes, 6.900.000 € a l'any. Però a més, els estudis tenen un cost mig per curs de 6.000 € i per tant representen 3.000.000 € anuals. No podem oblidar que les seves famílies respectives els visitaran una mitjana de quinze dies l'any, que en ingressos hotelers poden representar 850.000 € anuals i el que gastaran al país en compres, oci, esquí, etc... 1.000.000 € anuals addicionals.

A aquests ingressos afegim-hi els 100 estudiants andorrans que optaran per quedar-se al país en lloc de marxar fora i que poden deixar al país 1.000.000 € que se n'aniria a fora. A part de l'estalvi per les famílies andorrans, que això també compta.

Sumem doncs, i veurem que aquell hipotètic primer any del nou model educatiu del país representaria, com a mínim, 12.750.000 €. Òbviament, en un parell d'anys i anant mínimament bé, es podria duplicar i arribar als 25.500.000 € anuals.

Però anem a la segona etapa, amb d’acord d'associació amb la UE signat i amb una plena implantació de la política de reconeixement de títols a nivell de Mercat Interior Europeu que permeti l’exercici de professions a dit espai basades en títols universitaris obtinguts a Andorra, any 2023 per exemple?

Imaginem una nova especialitat de la nostra universitat dedicada als estudis internacionals en l'àmbit econòmic, jurídic, social, a més de la mediació, l'arbitratge, la diplomàcia i el món de les ONG.

Imaginem igualment, una universitat internacional que implanta i desenvolupa al país estudis de les diferents branques sanitàries i molt particularment de medicina esportiva.

Imaginem que amb la inèrcia que ja portarà Andorra d’uns quants anys d'experiència en aquest món educatiu, el primer curs aconseguim 800 estudiants internacionals, 200 nacionals i 200 professors i que la despesa és aproximada a l'anterior exemple. 10.000.000 € anuals de consum, 6.000.000 € en cost dels estudis, més 3.500.000 € de les estades i consums dels familiars. Per tant, 19.500.000 € anuals, que creixerien amb el temps, per descomptat.

Només cal sumar per adonar-se’n que al 2024 aquesta hipòtesi de món educatiu estaria aportant al PIB del país 45.000.000 € anuals, però tot i ser una xifra important, encara ho és més el que representaria per a la consolidació de la nostra societat futura a tots els nivells i la seva reputació internacional com a país.

Sí, ho reconec, soc un optimista utòpic i de vegades faig més ciència-ficció que realistes comentaris tècnics sobre economia. Parlant, però, de ciència-ficció, no ens costa gaire seguir i aficionar-nos a relats literaris o cinematogràfics, fantàstics o apocalíptics i, en canvi, no prestem la mateixa atenció a imaginar-nos el futur d'una forma diferent a la que ens condemna el trist realisme continuista i conformista. Res ens impedeix canviar el nostre destí, només ens cal voluntat, convicció, capacitat d'esforç i una dosi important d'imaginació, o el que és el mateix, prou visió de futur per a fer ciència-realitat.