Nadals, cagatió i raïms

Fa uns anys va començar a estilar-se una cosa tan guai com parlar del Nadal en plural

Cada època de l’any té les seves coses i, com que la llengua és una cosa transversal, per cada època també pateix les seves coses. I a aquells que la nostra cosa és que ens agafi angoixa cada cop que sentim algú fument alguna patacada lingüística a l’idioma sense cap mala fe, per aquestes dates ens proliferen els anticossos quan sentim expressions determinades. Com que és Nadal no tinc ganes de torturar-vos, podeu anar directament al final de l’article i descobrir dos regals lingüístics peculiars que tant pot ser que us deixin de pasta de moniato com que us facin riure, o que us deixin indiferents, és clar.

Bé, provo de continuar. Sembla que “els Nadals” estan en regressió. En llengua, els barbarismes van per modes. I fa uns anys va començar a estilar-se una cosa tan guai com parlar del Nadal en plural, amb voluntat d’emfatitzar que ens referim a tot aquest període de temps en què comprem més, mengem massa, ens petonegem més que mai i posem llumets per tot arreu. Però no passeu ànsia: dient el Nadal o per Nadal en tenim prou i serem correctes, perquè dir els Nadals desvirtua la genuïnitat lingüística; és una còpia de les Navidades castellanes. Igual que el bones tardes o els cels ennuvolats. Pels catalanoparlants, només hi ha un cel (que bucòlic, eh?) i un dia tan sols té una tarda. Per això em poso nerviós quan algú saluda dient: “Bones!”. I jo li responc: “Bones… què?”. Sóc una mica així, em sap greu…

Tornant al tema, no us compliqueu la vida dient el 24 a la nit o la nit bona. Digueu la nit de Nadal, que és la versió correcta alhora que simple i efectiva. I aquests dies, deixeu tranquil el cagatió: dediqueu-vos al tió i tothom us ho agrairà. Per molt que la cançó repeteixi fins a la sacietat “caga tió”, el nostre buc insígnia del Nadal es diu simplement tió; no cal que us compliqueu la vida… Ni tampoc prengueu mal cagant el tió. Penseu-hi bé, ha de fer molt mal cagar un tió! Més que una colonoscòpia! Potser millor que el fem cagar a ell, que hi té més pràctica no?

Així per anar més ràpid i no trencar-vos la pau nadalenca d’aquesta jornada i amb previsió del dia 31, oblideu-vos de verbenes i penseu en les revetlles; mengeu-vos el raïm en lloc dels raïms; celebreu el Cap d’any (i no l’any nou) a fons però amb moderació; i porteu-vos bé, que els Reis de l’Orient (i no pas Reis mags, com diuen a les espanyes) encara han de passar. I ho faran amb una cavalcada, perquè normalment es cavalquen sobre cavalls o camells. Si ho fessin sobre gats femella potser sí que ens podríem permetre la llicència de parlar de cavalgates..! Segur que ho petaríem i tot, però no és el cas.

Bé, us prometia un parell de regals. Com que des de fa temps és moda (i no està de moda) reivindicar les cançons locals del tió, avui escombro cap a casa. He pensat que us faria gràcia descobrir la versió que cantem a Ripoll i rodalies. És tal com som al Ripollès: simple, clara i potser un punt massa sincera.

Tió, tió!
Caga torró
d’avellana i de pinyó.
Si torró no vols cagar,
al cul t’haurem de picar!

I l’altre obsequi curiós que us volia fer és una altra cançó. M’explico. A base de voltar per la catalanofonia, em va cridar l’atenció, veient diverses cavalcades de Reis, que el públic o bé es queda embadalit mirant com arriba el seguici reial o bé canta cançons interpretades per una banda o un fil musical. A la meva zona, en canvi, la tradició és repetir com un mantra una cançó que, quan ets petit no t’hi fixes, però quan t’hi pares a pensar, és ben estrafolària. Probablement la lletra és digna d’estudi. La cantem a Ripoll i, pel que sembla, també ho fan bona part del Ripollès i Osona. La podeu escoltar al YouTube. Aquí us la deixo i, amb ella, us agraeixo la lectura dels meus articles i us desitjo unes festes i un 2017 ben plens de tot el que us faci falta.

Els reis arriben, porten torrons
de la Mallorca, de la cua torta.

Els Reis de l’Orient porten coses a tota la gent!

Si fillet, no fillet. Coca blanca, coca blanca.
Sí fillet, no fillet. Coca blanca i torronet!