Ni ganes!

Potser ens acusen de tantes coses perquè realment es pensen que som com ells

Tinc la sensació que molts catalanoparlants estem immunitzats davant els atacs contra la nostra condició, que no deixa de ser pal de paller de la nostra identitat cultural. En canvi, sense gairebé ni aixecar la mà, determinats corrents polítics ja ens assenyalen de supremacistes, xenòfobs, nazis, terroristes, feixistes, adoctrinadors o adoctrinats, racistes... i de voler dividir la societat entre bons i dolents! Tot, per voler fer servir la nostra llengua davant l’extinció, fer valdre els nostres drets lingüístics i defensar el model d’immersió lingüística que ha donat tan bons resultats durant tants anys i que tan lloat internacionalment és, pel fet que és la millor opció per garantir un bon nivell de català per la població escolaritzada en democràcia. I això que encara em trobo amb persones que, malgrat ser d’aquesta part de la població, cometen errors ortogràfics que treuen els ulls d’òrbita o, directament, amb prou feines saben parlar català!

Aquests dies m’he topat amb diversos articles a la premsa que posen de manifest com determinats corrents ideològics són capaços de capgirar el relat de la realitat. D’una banda, he vist un vídeo en què, amb un to gairebé exacerbat, la líder del PP valencià Isabel Bonig assegura, davant d’una audiència imponent, que si el seu partit governa la Generalitat, eliminarà el requisit de saber valencià per accedir a la funció pública. Tot, apel·lant a una prestesa “llibertat” i uns hipotètics “complexos” de “valencians que volen ser catalans de segona en lloc de valencians de primera”. El que no explica és que, si s’implementa aquesta decisió, es vulneraran els drets lingüístics dels valencianoparlants a ser atesos pels funcionaris (o sigui, l’administració) en el seu idioma propi ja que el funcionari potser ni l’entendrà. Per tant, acabaria amb la famosa llibertat de què parla, de fer servir una o l’altra llengua davant la finestreta. Fet el seu anunci, gran ovació, amb bona part del públic que, fins i tot, es posa dret.

Paral·lelament, tot llegint, em topo amb unes declaracions de l’expresident Francisco Camps. Acusa Compromís de ser “un partit catalanista que vol que hi hagi Fórmula 1 a Barcelona i no a València”. I assegura que no volen que València “estigui al nivell de Barcelona” perquè, segons afirma sense embuts, “sempre han cregut que ha de ser subsidiària de Catalunya”. Vist això, no només constatem que expliquen mitges veritats sinó també que expliquen grans mentides. Cosa greu no senzillament perquè tracten el seu electorat d’ingenus manipulables sinó perquè, amb aquesta mena de missatges, sí que es tracen línies entre “valencians de primera” i suposats “catalans de segona”; i entre suposats bons i dolents.

Llavors s’atreveixen a dir que els castellanoparlants i els seus drets estan perseguits a Catalunya o que es practica l’apartheid contra els catalans amb algun cognom castellà. Aquests dies, precisament, per tot arreu abunden reaccions de catalans amb un o tots dos cognoms d’origen castellà desmentint això. Especialment encertada trobo aquesta reacció d’una companya que ha esdevingut viral a través d’un retuit del president Carles Puigdemont, que demana que no s’utilitzi ni el seu cognom castellà ni el seu avi en contra de Catalunya.

Reflexionant amb tot això, em ve al cap un article recent del periodista Pius Pujades. Parafraseja un opinador català de la premsa madrilenya que encén els ànims de l’espanyolisme, Arcadi Espada. En recupera una perla de dimensions descomunals. Traduïda del castellà diu: “Una llengua sol ser un desgraciat factor de diversitat, res a celebrar. [...] D’aquí que la proliferació de les llengües atempti contra la funció del llenguatge, que és possibilitar la comunicació humana. I d’aquí, que sigui obligatòria moral dels homes treballar perquè el nombre de llengües disminueixi”. I això no és supremacisme, xenofòbia, adoctrinament...? Aquest home atempta contra un dels trets principals de la meva cultura i de la de milions de ciutadans del món! És aquí on rau la pretesa llibertat a què al·leguen quan defensen l’escolarització en castellà? Al costat d’això, els activistes lingüístics del català no arribem ni a aprenents! Potser ens acusen de tantes coses perquè realment es pensen que som com ells. I no ho som i ni ganes.

Etiquetes