No és el món que deixem sinó el que ens han deixat

Preguntem-nos tots què podem fer nosaltres per salvar el nostre planeta

Aquesta setmana he pogut assistir a la xerrada feta pel senyor Daniel Calleja, director general de Medi Ambient de la Comissió Europea, sobre l'economia circular. La xerrada va servir per posar de relleu els grans reptes en matèria de sostenibilitat mediambiental als quals s’enfronta el món. I, malgrat el desolador panorama que tenim per endavant, el conjunt d’accions endegades pels diferents organismes a nivell mundial, continental, estatal i local, donen l'oportunitat per assolir aquesta sostenibilitat.

Els elements de reflexió més interessants van venir al torn de preguntes. Va ser en aquest punt on, al meu parer, es va poder tornar a ressituar el debat a l’entorn d’aquesta problemàtica, en diversos dels punts que vull destacar.

Tot el conjunt d’accions que volem tirar endavant dins d’aquest nou concepte de l’Economia Circular, és a dir, que es treballi perquè la utilització i reutilització de totes les matèries que generem faci que el consum de matèries a nivell mundial sigui sostenible (al ritme actual l’any 2050 necessitarem els recursos d'1,5 planetes), no és més que tornar enrere i veure què feien els nostres avis o rebesavis, en una societat en la qual la dificultat per obtenir les matèries feia que aquestes s’aprofitessin i es reutilitzessin al màxim. Aquest concepte de mirar enrere per tornar a allò que feia la gent “sàvia” d’abans es pot aplicar a molts aspectes de la nostra vida i sol donar la resposta correcta a moltes de les problemàtiques d’avui en dia.

L’altre aspecte clau és que, allò que més importa, i la clau de l’èxit en aquest monumental repte, no està tant en el que governs i institucions puguin implementar, que també és necessari, sinó en l’acció responsable que els ciutadans puguem fer. 

No ens calen lleis per no haver d’usar bosses o altres elements de plàstics d’un sol ús i que, malauradament, acaben sent uns dels principals redius que es troben en el nostre entorn. No ens calen lleis per comprar responsablement, per reutilitzar, per separar i per reciclar i, en canvi, que ho fem és necessari perquè les accions que puguin tirar endavant els diferents organismes tinguin èxit. Deia el senyor Calleja que no hem de pensar en termes de quin és el món que volem deixar als nostres fills, sinó a la inversa: estem en el món que els nostres fills i generacions futures ens han deixat a nosaltres i cal que els el tornem.

Canviar hàbits és molt complicat, per això una de les tasques més importants i de major responsabilitat és l'educació que podem donar als nostres joves en aquest sentit. Educació a tots als nivells: la que reben a les escoles i que és responsabilitat dels nostres governants, però també la que es dóna en l’entorn familiar. Els dos han d’anar de la mà per a tenir èxit en aquesta àrdua missió.

Com va dir en la cèlebre frase el president dels Estats Units J. F. Kennedy “no preguntis què pot fer Amèrica per tu sinó el que tu pots fer per Amèrica”. Preguntem-nos tots què podem fer nosaltres per salvar el nostre planeta. Llàstima que als Estats Units ara no tinguin un Kennedy.

Etiquetes