Notícies noves, si us plau

Al 2018 li hauríem de demanar notícies noves, discursos nous, actituds noves. Tot nou, ben airejat, net, a punt per estrenar

Un cop superats els atacs de sucre, els físics i els psicològics perquè la temporada de Nadal en provoca de tota mena; un cop pagat el vidre nou de les ulleres trencat per un grapat de caramels voladors des d’una carrossa dels Reis Mags, és el moment dels bons propòsits per a l’any nou. Per què la gent no es dedica a admirar les carrosses, els Reis majestuosos, els petits acompanyants moníssims? Per què no es dedica a saludar-los, tirar-los petons i fer-los la rosquilla perquè els portin més regals? Per què, en lloc d’això, molts es dediquen a recollir caramels fins omplir-ne grans bosses de supermercat, paraigües enormes i tota mena d’estris, com si fossin nens de la postguerra que no han menjat mai un caramel? Un caramel clàssic, normalíssim –fins i tot n’hi ha molts de menta i llimona per fer passar la tos de les iaies- no una supernovetat exquisida. Misteris de la humanitat...

Al 2018 li hauríem de demanar notícies noves, discursos nous, actituds noves. Tot nou, ben airejat, net, a punt per estrenar. Seria molt pesat repetir titulars, que tot es pogués escriure ja de tant previsible, antic i tancat com és. Seria molt pesat començar per les escudelles i acabar pels balanços de l’any, amb frases i discursos que es poguessin escriure avui. Seria una llàstima repetir intencions i projectes, xifres esgarrifoses i celebracions naïf per al 8 de març; tornar a omplir diaris de fotos amb gent ofegant-se al Mediterrani –anava a dir a l’estiu, però ara ja és tot l’any-, amb imatges –cada cop més  petites, més insignificants- de l’eterna guerra de Síria.

Seria pesadíssim escoltar polítics de tots els colors omplint-se la boca de frases buides i políticament correctes i llegir més informes apocalíptics sobre la CASS. I tornar a llegir resums d’estudis i més estudis, de plans de futur repetits des del segle XIX sense una mirada crítica ni capacitat per posar-los en pràctica. I seria tristíssim que al país veí hi continués havent presos polítics, una democràcia molt estranya per al segle XXI i un conflicte encallat i viciat.

Quina mandra faria començar un any repetitiu i repetit. Esperem que tot sigui ben nou, ben airejat i ben net, a punt per estrenar. I, posats a demanar, amb una mica més d’humor i d’obertura mental.

Etiquetes