Onil, sense autoestima "per manca de recursos"

Onil, un poble tranquil, d’uns set mil habitants amb un palau imponent. Un poble que fins i tot pot passar passar desapercebut, allà al costat d’Alcoi. Onil, un nom que molts haurien associat més a un cognom americà d’origen irlandès que no pas a un poble on parlen el nostre idioma, aquesta setmana ha ressonat per tots costats pel que ha passat al darrer ple de l’Ajuntament.

La regidora de Compromís demana una cosa la mar de racional: que les publicacions a les xarxes socials i les comunicacions públiques municipals siguin en castellà i valencià, i no només en castellà com fins ara. Curiosament, bona part dels altres regidors, des de l’esquerra (PSOE, Esquerra Unida i Podem conformen el govern) fins a la dreta (PP), no ho veuen amb bons ulls. D’arguments, tot tipus: l’Ajuntament no disposa de recursos econòmics ni humans, no tothom entén el valencià, en castellà ja s’entén, això suposa el doble de feina per als tècnics municipals...

Les xarxes socials, Internet i la premsa en general n’han anat plens fins al capdamunt. La regidora de Compromís ha rebut per tots costats i ha hagut d’emetre un comunicat en què referma la seva posició. Esquerra Unida i Podem han intentat matisar el missatge i han dit que aquesta votació no és contra el valencià.

Entitats com Escola Valenciana i la Plataforma per la Llengua també han posat el crit al cel i han recordat que la decisió de no incloure el valencià en les comunicacions va contra l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia. Però ja sabem que les lleis sobre llengua són de segona i queda clar; perquè ningú s’escandalitza per aquest incompliment públic i flagrant de la llei per part d’una administració pública. Però aquí també hi entra en joc la dignitat, allò d’agradar-se un mateix tal com és. La banda musical Malson, que és d’Onil, diu que tot això és trist i lamentable i afegeix: “la llengua i la cultura valenciana són un tresor que tenim i que hem de valorar i no amagar de cara a la gent de fora”. Tota una lliçó d’autoestima.