Opinió 18/02/2018

Parlem del temps i no del càncer

Ja que els científics tenen uns sous injustos, com a mínim, paguem-los amb atenció, reconeixement i portades

i
Roser Porta
2 min

La informació meteorològica als informatius de televisió cada dia és més llarga i insuportable. Guanyen pes les entrevistes al carrer, en les quals la gent comenta de manera repetitiva que neva -a l’hivern-, que fa fred –a l’hivern-, que plou a la primavera o que fa molta calor a l’estiu. Trepidant, apassionant, molt nou i insòlit.

Més enllà de la informació pràctica per als ciutadans, de les alertes quan hi ha algun fenomen rellevant, no veig l’interès en escoltar algú que comenta que ha nevat molt, o en veure com reporters inconscients fan directes al davant d’onades amenaçadores en alguns ports o platges.

Mentre ens extasiem amb senyores Conxites que comenten que fa fred, conductors imprudents que no porten cadenes quan van a la muntanya, o bé nens que fan ninots de neu en cotes baixes, obviem i ignorem notícies sobre descobriments i experiments que poden canviar la vida de moltíssima gent.

En les darreres setmanes hem sabut –de passada, gràcies a breus notícies- que un equip de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, dirigit per Roger Gomis, ha aconseguit una possible teràpia per al càncer de mama amb metàstasi, que un equip del mateix institut dirigit per Eduard Batlle ha aconseguit curar amb èxit ratolins amb càncer de colon amb metàstasi –curar- i en un parell d’anys podrien tenir la teràpia per als humans.

Aquestes dues notícies han aparegut en els llocs sis o set, amb molta sort, en les edicions digitals dels principals diaris, i a partir de la pàgina 14 en les de paper. En els telenotícies, si han sortit, han ocupat llocs similars, algun cop fins i tot just abans de parlar de l’última nimietat de Messi.

Podem posar molts 'likes' a les xarxes socials, compartir molts missatges lacrimògens sobre aquesta terrible malaltia, però potser el que cal –a més de votar polítics que no retallin en recerca- és reconeixement social per als científics i investigadors. No per evitar parlar de càncer l’allunyarem de les nostres vides.

Erigim autèntics monuments col·lectius a Messi i als meteoròlegs i triem el silenci per als investigadors?

Acceptem com a inevitable que la recerca en enginyeria a l’empresa privada té molt prestigi i reconeixement en l’imaginari col·lectiu, i que la recerca biomèdica en l’àmbit públic ha d’estar sempre sotmesa a la precarietat, la paciència i l’heroïcitat? Ja que els científics sovint tenen uns sous injustos i pobres, com a mínim, paguem-los amb atenció, reconeixement i portades.

stats