Profetes temeraris

Si aplaudim que una paraula d’un altre idioma aniquili la del nostre, vol dir que tenim un problema i greu

Ara fa una estona, escoltant una emissora musical, sentia com el locutor afirmava que en català 'montadito' està acceptat. I que tant es pot dir 'montadito' com 'muntadet' o també amb una “paraula catalana ridícula” que en aquell moment no ha recordat. I ho ha reblat dient que està molt bé que el català incorpori paraules d’altres idiomes.

Això de seguida m’ha fet pensar en una tirallonga de tuits que he llegit aquest matí. És del doctor en Humanitats Ignasi Moreta i qüestiona l’activitat del compte de Twitter controvertit @Virgili7. A grans trets, comenta que el to i l’estil que gasta el fa “respectable” però que això és perillós ja que fa afirmacions categòriques que barregen normativa correcta amb criteris estrictament personals que unes vegades provoquen malsons als entesos i d’altres farien remoure Pompeu Fabra a la tomba estant. A més, afegeix que aquest tipus d’actituds són perilloses perquè poden confondre o fer equivocar persones que, amb tota la bona fe del món, li fan cas. Sincerament estic prou d’acord amb les afirmacions de Moreta.

A això crec que val la pena afegir-hi que l’actitud de corregir el parlar d’altres persones, sigui a les xarxes o en persona, no la trobo gaire encertada. A part que mai és agradable que et rectifiquin o qüestionin, cohibeix, incomoda i no sempre és constructiu. En tot cas, si es fa, crec que cal fer-ho amb molta elegància i mà esquerra i no des d’una tribuna al més pur estil d’un predicador. A més, tothom pot equivocar-se i, en tot cas, l’¡mportant és que es parli català i que els seus parlants sàpiguen ser correctes quan toca i sàpiguen emprar el registre de formalitat adequat en cada cas.

I això em porta a dir que tot plegat no treu que siguin legítimes les queixes públiques quan els mitjans de comunicació escorxen la llengua. Justament perquè els mitjans, com a referents que són per la societat, igual que han d’informar amb rigor també haurien d’estar vinculats al rigor lingüístic, especialment pel que fa als continguts informatius i divulgatius. Per tant, és insensat, irresponsable i temerari sortir per la ràdio i, com un profeta, afirmar que 'montadito' i 'muntadet' són paraules correctes del català, juntament amb una “paraula catalana ridícula” (es deu referir a barqueta). Primer perquè 'montadito' i 'muntadet' no apareixen ni al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, ni al Cercaterm del Termcat ni al portal ésAdir. I segon, perquè si proclamem que la nostra llengua té paraules ridícules promovem una cosa tan greu com l’autoodi lingüístic. Perquè si aplaudim que una paraula d’un altre idioma aniquili la del nostre, vol dir que tenim un problema i greu.