Puntualitat, senyores i senyors: Puntualitat

La majoria d'actes als que es convoca a la premsa no comencen a l'hora programada i això comporta una pèrdua de temps molt valuosa per als que després han d'anar a les redaccions a escriure, editar i publicar la informació

Ja començo a sumar dies (i els que em queden, espero) practicant aquesta meravellosa professió que és el periodisme, en aquest increïble país que és Andorra. El que més m'he adonat en poc més de dos mesos que exerceixo és l'elevat nombre d'impuntualitat que hi ha a l'hora d'iniciar els actes que estan marcats a una hora determinada. Com soc periodista, em refereixo normalment a les rodes de premsa, convocatòries i actes varis als que hem d'assistir, els que ens dediquem a aquesta professió que és la d'informar. És igual que sigui el Govern, els comuns, entitats privades, perdoneu que ho digui clar, la puntualitat brilla per la seva absència. Estrany és que algun acte comenci a l'hora. Que si falta X, que si un moment, que si us espereu aquí que no podeu entrar.

Hi ha una reflexió que un dia d'estiu em va caure a les mans que deia: "Hauríem de respectar i procurar que els retards no penalitzin mai el que ha arribat a l'hora, sinó el que no hi arriba" i és que diu molt poc, del que és impuntual i menys si és una institució, sigui pública o privada.

Aquest conflicte, que normalment es viu a l'ambient mediterrani, sembla que és molt habitual en aquesta Andorra que ens envolta. Em recorda, quan de la ciutat que jo vinc, Girona, els retards de les rodes de premsa a l'ajuntament eren constants. En aquells moments, fins i tot el Col·legi de Periodistes es va ficar pel mig per intervenir i arrencar el que va ser un èxit sense precedents: el compromís de puntualitat.

No sé, si al Principat, el col·lectiu de periodistes podria aconseguir el mateix, mitjançant l'Aprofca (Associació de professionals de la comunicació d'Andorra) però seria una tasca que podria encomanar-se ara que d'aquí res tornarem a la normalitat.

La feina dels periodistes no finalitza quan han acabat la roda de premsa. Després ve tota la tasca de redactat, edició i publicació. En resum, com a mínim entre mitja i una hora de feina més. Hi ha vegades que qui organitza la roda de premsa tant li fa, la tasca dels emissors, que no oblidem seran els responsables d'enviar el missatge que vol el protagonista a la ciutadania. O sigui, per un costat es vol que els periodistes vinguin a les rodes de premsa per així informar i per altre costat, els retards provoquen en cadena un malestar per la tardança, tant del que escriu, com del seu cap, com del lector i com del que ha estat l'emissor i també protagonista del retard.

Salvant circumstàncies puntuals, que a tots, absolutament a tots ens pot passar, la puntualitat hauria de ser sagrada perquè tothom pugui fer la feina com cal i a les hores que toquen. Si hi ha algú que no arriba, ja ho diu la dita "A la taula d'en Bernat, qui no hi és no hi és comptat".

Algú es veu amb cor d'adquirir el compromís?