Que nevi!

Què passaria en l’hipotètic escenari que la república catalana acabés sent una realitat? Com ens tractaria el nou veí si ara no mantenim la neutralitat?

FRANCESC ROBERT
FRANCESC ROBERT

Ja estem en plena tardor, l’hivern està a la cantonada i espero que sigui bo, perquè ha arribat un punt on gairebé només vivim de l’hivern. Comerços, hostaleria, estacions d’esquí, tots tenim el nostre punt àlgid a l’hivern. Espero que nevi i que nevi bé. Vivim de l’hivern i bàsicament dels nostres veïns. Sí, sí, el que vulgueu, anem a vendre fora, venen russos, anglesos i d’altres molts llocs, però bàsicament vivim dels nostres veïns i ara estan fotuts. La crisi catalana, o la crisi espanyola, perquè finalment el que està en qüestió i el que perilla és l’economia de tot l’estat, ens pot acabar afectant. I ho pot fer no només perquè l’economia es ressenti de les tensions castellano-catalanes en l’àmbit econòmic, sinó perquè depèn com evolucionin les coses la desmoralització social pot fer quedar a casa a molta gent que prefereixi deixar les vacances d’hivern per més endavant. En fi, que puc entendre que el Govern d’Andorra es quedi al marge, de fet seria molt arriscat prendre partit per un estat tan petit, ara bé m’ha semblat llegir o sentir que sí que havia pres partit. M’ha semblat sentir el discurs que tan agrada a Madrid de no sé què dins de l’àmbit de la Constitució, però no he sentit res d’escoltar una part important, molt important, del poble català, que està descontent i no vol de cap manera continuar com fins ara, escoltar, només escoltar. I això no és fer l’andorrà, que és el que tocaria en aquests casos. Això ja es prendre una mica de partit, per no dir molt. És el discurs oficial d’Europa, el discurs de suport entre estats grans. Ep! Però una cosa és que el faci Europa i una altra cosa que el fem nosaltres que som petitons i fronterers amb la zona en crisi. Què passaria en l’hipotètic escenari que la república catalana acabés sent una realitat? Com ens tractaria el nou veí si ara no mantenim la neutralitat? Una neutralitat que tampoc ens perjudicaria si no es produís l’hipotètic escenari. A mi m’agradaria que per afinitat lingüística, cultural i històrica ens posicionéssim, però puc entendre que la raó d’estat no ho permeti, ara bé tampoc ens podem decantar cap a l’altre costat. Ho trobo més aviat suïcida. En fi, el govern sabrà perquè ho fa. Apa, que nevi i tinguem un bon hivern. Bon dilluns!