Remolins de neolític

Ja ho dic d'entrada: jo no hi entenc gaire de prehistòria, ja sigui el paleolític, el neolític, l'edat del coure, la del bronze o la del ferro. Només els coneixements adquirits a l'escola i posteriorment aprofundits per la curiositat en determinats moments o situacions en què et trobes al llarg de la teva vida. Però malgrat això, no podia saltar-me de cap de les maneres la presentació del llibre 'Les valls d'Andorra durant el neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus', per amistat, per respecte i per admiració –és igual l'ordre, no altera el producte– a un dels seus coordinadors i editors, el Gerard Remolins (que fa duet amb Juan Gibaja).

L'obra, evidentment, és immensa i, com diu el resum de la solapa, s'adreça especialment als interessats en les comunitats del V i IV mil·lenni, però també als apassionats dels Pirineus i la seva història. I en aquest segon grup és on m'ubico, en el dels curiosos, els que no formem part del col·lectiu acadèmic immers en l'estudi de la prehistòria, però als que ens atrau omplir el nostre sac de coneixements per saber d'on venim i de qui provenim.

Si alguna virtut té el Gerard, a part de la seva destresa en el treball i la seva tenacitat en assolir els objectius que es proposa, és precisament la seva capacitat de transmetre la passió pel que fa. Ho demostra àmpliament en les visites guiades que organitza pels racons del país on hi ha algun rastre arqueològic digne de ser explicat –ja sigui al Roc de les Bruixes de Prats o els gravats rupestres de Sornàs– i com trasllada a qui l'escolta els coneixements que va adquirint cada dia que passa. És un plaer presenciar-ho i un luxe disposar d'aquest talent a casa nostra. Ara diu que se'n va un temps a estudiar jaciments prehistòrics a Roma, la qual cosa ens enorgulleix, segur, i ja esperem el seu retorn perquè ens expliqui tot allò de què s'ha impregnat.