Solidaritat

Va ser l’enllaç aeri el que va multiplicar les xifres de visitants catalanoparlants a l’Alguer, una injecció a la vitalitat de la llengua catalana a la ciutat

Fa aproximadament una setmana, a l’Alguer, havia de ser com si hagués passat un huracà. I aquest huracà tenia per nom Plataforma per la Llengua. L’ONG del català va fer un viatge llampec fins a la ciutat sarda catalanoparlant amb una maleta molt carregada de projectes que a l’altra banda del mar esperaven amb candeletes. Especialment la delegació algueresa de la mateixa entitat. Va ser el punt culminant del projecte 'Mans manetes. L'Alguer: paraules, cançons i veus de minyons', finançat amb micromecenatge. Es tracta d’un lot format per un llibre i un disc que recull tot de cançons tradicionals i infantils de l'Alguer interpretades per un cor d'infants algueresos i músics de diversos indrets dels territoris de parla catalana. Tot perquè la mainada algueresa, que no té un accés fàcil a l’aprenentatge de la llengua pròpia de la ciutat, tingui l’oportunitat de conèixer almenys les seves cançons populars. De fet, el 92,3% dels algueresos voldria que el català, la tercera llengua més parlada a la ciutat, s’estudiés a l’escola.

Doncs bé, dijous es van començar a repartir aquests lots entre els alumnes de l’escola Maria Carta de l’Alguer. Són tan sols els primers dels 10.000 que es distribuiran per tots els centres educatius de la ciutat. Més que d’un huracà, potser hauríem de parlar d’un tsunami. Després d’això, dissabte la música es va personificar amb un espectacle al Teatre Cívic, encarnat per Meritxell Gené, Pau Alabajos, Marc Serrats, Arianna Cocozza i Angel Maresca, entre altres artistes. Va ser una ocasió, també, per sentir aquestes cançons populars amb un so més mediterrani i bases musicals electròniques, cosa que les va acabar de fer més atractives per les famílies senceres.

Però el viatge de la Plataforma per la Llengua a l’Alguer no va ser només folklòric, si em permeteu el terme. En tots aquests actes l’ajuntament de l’Alguer hi va ser present amb la participació activa de la regidora de Polítiques Culturals i Educatives, Gabriella Esposito. Òbviament, també va haver-hi temps per a una reunió de treball entre l’entitat i l’ajuntament. Les dues parts van coincidir en la necessitat de fer més difusió de la realitat lingüística de l’Alguer a la resta de territoris catalanoparlants.

L’ajuntament també va informar que properament es posarà en marxa una oficina lingüística. A més, va felicitar la plataforma per la campanya 'Volem volar', que ha aconseguit que prop de 6.000 persones enviessin cartes al president de la Generalitat de Catalunya i al president de la regió de Sardenya per demanar que es reprenguin els vols d’interconnexió de l’Alguer i Catalunya. Va ser arran d’això que el govern sard va moure fils i ha aconseguit que Vueling ofereixi aquest servei a partir del març. Justament va ser l’enllaç aeri, en el seu moment ofert per Ryanair, el que va multiplicar de forma exponencial les xifres de visitants catalanoparlants a l’Alguer, una veritable injecció a la vitalitat de la llengua catalana a la ciutat.

Aquest interès per descobrir aquella ciutat italiana on, com t’ensenyen a l’escola, es parla català, va ser tot un revulsiu pel comerç local. La Federació de comerciants de l'Alguer, per tant, ja es frega les mans pensant en els vols de Vueling. Alhora, en una trobada amb els representants de la Plataforma per la Llengua, va admetre que la llengua és un atractiu per al municipi i, per tant, per a la seva economia. En aquest sentit, veuen molt útil l’ús de l’aplicació de mòbils CatalApp, que permet valorar els usos lingüístics de les botigues.

El que passa entre l’Alguer i la resta de territoris de parla catalana, especialment Catalunya, és una mostra del sistema de vasos comunicants amb què els diferents països catalans poden fer pinya en matèria de llengua; aportar-se coses l’un a l’altre des de la bona entesa: benefici mutu. Una mica seguint allò que algun cop he dit que quan ens toquen la llengua a un altre territori ens toquen a nosaltres perquè atempten contra quelcom nostre, doncs les coses positives que un territori faci per la llengua, beneficien els altres. I encara més, quan el treball és cooperatiu. És el que podríem anomenar solidaritat lingüística interterritorial.

Etiquetes