Són joves, són voluntaris i són lectors

Els esportistes d’elit de la crítica als joves parlen oblidant que ells un dia també van tenir poc seny i molta empenta

Per a algunes persones criticar la gent jove sembla un esport. Engeguen i no paren; poden estar tanta estona com aguanti l’interlocutor criticant i, generalitzant, sobretot generalitzant. Existeix la categoria “Els adults” com a col·lectiu per criticar? Els nens, els avis i els joves sí que existeixen com a col·lectius per estigmatitzar o per tractar amb paternalisme i condescendència, però sembla que els adults o els de mitjana edat no formen col·lectiu al qual tirar dards.

Els esportistes d’elit de la crítica als joves parlen oblidant que ells un dia també van tenir poc seny i molta empenta, poc realisme i molta il·lusió. Obvien que alguns / molts / uns quants adults beuen alcohol, -on i quan volen- , alguns / molts /uns quants adults són addictes al mòbil i alguns / molts / adults són super maleducats, ganduls, apàtics i, d’altres, ben prepotents. L’educació, va dir un savi, és una qüestió d’imitació, per tant eduquem sent mirall, no bastó.

Dimecres passat un grup de joves –més de 80- del Lycée, el Col·legi dels Pirineus, el María Moliner i l’Escola Andorrana- van ser premiats com a col·lectiu Jove Voluntariat Lector. Van rebre un premi al civisme de part de l’Associació dels condecorats de la Legió d’Honor i de l’Ordre Nacional del Mèrit Francès.

Un projecte senzill, ple de sensibilitat, va ser reconegut d’una manera solemne, amb tota la “grandeur”. Un grup de joves i un grup de professores de literatura, addictes a la paraula i al llibre com a salvació, van rebre l’homenatge per una tasca solidària. La seva feina és ben senzilla: els divendres a la tarda van a residències de padrins (i a vegades també a la biblioteca infantil) per llegir a qui no pot fer-ho, per fer entrar una mica d’aire jove en aquests espais.

Fa un parell de cursos, uns joves participants en aquest projecte van muntar un vídeo per presentar-lo als companys i buscar més voluntaris (ara aquells joves han anat tres vegades al camp de Filippiada a estar al costat dels refugiats, potser no és casualitat diu una professora). En aquell vídeo una de les padrines que rep els joves voluntaris lectors i que no s’hi veu diu: “Són els brots verds que surten d’una planta”. Doncs això, moltes felicitats als brots verds.