'Strappo', el romànic i el 'best-seller nacional'

Me'l venen com el llibre d'algú “consolidat” com a “autor best-seller nacional”, com l'obra d'“un autor de referència de la novel·la històrica i una veu fonamental dins la narrativa contemporània del nostre país” i que “s'ha posicionat immediatament en la llista dels llibres més venuts”. El títol no pot ser més atractiu 'Strappo'. El subtítol ja és més grandiloqüent, solemne, important: “La novel·la sobre l'espoli del romànic català”. La novel·la, no una novel·la. L'edició és preciosa, la portada inclou una pintura romànica, fragments de paret arrebossada amb textura que es pot notar, i cada capítol comença amb un petit fragment de mural romànic. Impecable, atractiu. El tema, apassionant: l'arrancament de les pintures al Pirineu, la venda a la Junta de museus i el trasllat a Barcelona. Com a lectura d'estiu promet molt.

Però el resultat és molt decebedor. Martí Gironell -l'autor best-seller- fa una novel·la equiparable a aquells reportatges d'història pedagògics amb to paternalista que de tant en tant fa TV3. Ensenyem la història, ensenyem el territori, fem pedagogia com si els adults no haguessin anat mai a classe. L'estil d''Strappo' no és literari, és periodístic, el llenguatge no té ni el registre ni s'adequa a l'època: no m'imagino un mossèn pirinenc de principis del segle XX parlant de “falta de recursos i de legislació”.

L'estructura és repetitiva, sense ritme, el relat és ple de tòpics, posa en un 'Minipimer' els minairons, les encantades, les trementinaires i la recepta completa de la ratafia! I ho bat tot ben batut. Els personatges no són versemblants. Els habitants del Pirineu estan a mig camí del bon salvatge de Rousseau i uns babaus i ens regala uns bandolers ben pintorescos a principis del segle XX. Les descripcions del romànic semblen extretes literalment d'un manual d'art d'aquells avorrits amb inacabables dades tècniques una rere l'altra. I es descuida del romànic d'Andorra, només mencionada de passada en una ocasió.

Amb 'Strappo' Gironell no crea cap univers literari, cap univers de ficció propi i amb un estil singular que justifiqui els elogis a aquesta novel·la. Tot el contrari de 'Jo confesso', de Jaume Cabré en la qual també apareix el patrimoni històric ben novel·lat, ben convertit en literatura. Si 'Strappo' és el best-seller nacional, com està la nació! Això em passa per creure'm la propaganda editorial, els eslògans d'unes empreses de màrqueting que només creuen en les xifres. No em penso mirar mai més una llista dels llibres més venuts.