Opinió 13/01/2018

Tret al peu

Em sembla paradoxal que, mentre a Catalunya és impensable qüestionar la immersió lingüística, a Andorra, on això no existeix, s'hi redueixi la quota de català

i
Agustí Mas
3 min

És un fet: Andorra és l’únic lloc del món on el català és l’única llengua oficial. I sembla mentida, però dins i fora del país hi ha molta gent que no ho sap! Potser és perquè la realitat lingüística del país és molt més complexa. D’entrada, la major part del català que s’hi parla no és amb l’accent propi del territori. A banda, podríem dir que cada àmbit o context té la seva llengua dominant, cosa relacionada amb el fet que la realitat demogràfica és molt especial. No és tan estrany que en una botiga et parlin en un barrig-barreig de portuguès i castellà o, al Pas de la casa, directament en francès. També recordo haver estat en una mena de reservat d’un establiment comercial on tota la retolació era únicament en rus!

Però no cal focalitzar-se només en el vessant turístic. Segons a quina porta de quina escola vagis, pots trobar-te que ni rastre del català. Fins i tot, algun professor m’ha explicat que, en determinat centre educatiu, algun cop la classe de català és tractada com l’últim mico, pràcticament com una extensió de l’hora del pati, en què posar deures de vegades es considera un atreviment.

És per tot això que a mi em costaria molt afirmar que el català té un bon estat de salut a Andorra, veient la realitat dels usos lingüístics a peu de carrer. Així, si bé el marc jurídic i el context polític no tenen res a veure, m’atreviria a afirmar que sovint es pot considerar que el català, en l’àmbit social, mostra febleses similars a les de molts indrets de Catalunya. I, per tant, hi ha molt camp per córrer fins a la normalització.

A Catalunya, per reforçar l’ús social de la llengua pròpia, juntament amb una estructura de mitjans de comunicació potents i ben dotats, fa dècades que es té clar que l’ensenyament és un pilar fonamental per a la normalització lingüística. Fa temps que es defensa i es demostra que la immersió lingüística a les escoles és la millor fórmula per garantir el coneixement de la llengua pròpia, sense desatendre el castellà, del qual els alumnes acaben obtenint un nivell superior a la mitjana espanyola, segons els indicadors.

Aquest no és precisament el model d’Andorra. Al principat hi ha tres sistemes educatius que, aproximadament, es reparteixen el total d’alumnes en una proporció aproximadament de 40-30-30%. El segon sistema té com a llengua vehicular el francès; i al tercer depèn una mica de cada centre, però majoritàriament és en castellà. En el cas del primer, que és el sistema educatiu andorrà, és multilingüe i incorpora català, francès, castellà i anglès. A més, ara, segons llegeixo a la premsa, sembla que s’ha reduït una hora de català al batxillerat, de manera que en aquesta etapa d’aquest sistema educatiu es dedica menys temps a la llengua pròpia que als sistemes francès i espanyol. És realment cert?

És evident que la llengua catalana no juga el mateix paper al panorama educatiu català que a l’andorrà. I em sembla paradoxal que, mentre a Catalunya és impensable qüestionar la immersió lingüística, a Andorra, on això no existeix, s’hi redueixi la quota de català. Tot plegat passa la mateixa setmana en què es fa públic que al Pas de la Casa el 51% dels venedors entrevistats pel Servei de Política Lingüística no parlen català i només el 49% dels establiments tenen el català a la retolació, acompanyat o no d’altres llengües. Vull pensar que, amb tot plegat, a l’escola, no ens disparem un tret al peu.

stats