La Vall del Madriu-Perafita-Claror des de l’Estany d’Engolasters

Camí del Refugi de Fontverd

El camí del Refugi de Fontverd va ser un dels primers que vaig fer en arribar a Andorra fa més de 20 anys. Des d'aleshores l'hem fet desenes de vegades, sol i sencer, com a part del camí del Refugi de l'Illa, i a petites parts. La sensació que tens en caminar, any rere any, per les mateixes pedres amb puntets de molsa, entre els mateixos bedolls i pins d'arrels enormes, i sentir, com abans, el cant dels ocells, les aigües del riu Madriu, és la que més t'aproxima al sentit de la possible eternitat. Si hi ha eternitat, hi són totes les coses que hem estimat a la vida, totes juntes, i no les perdrem mai més. El camí del Refugi de Fontverd és una ruta circular molt ben senyalitzada, d'uns 11 km, d'un nivell de dificultat mitjà i desnivell total d'uns 600 m. Com sempre, la durada de l'excursió depèn de la velocitat dels excursionistes, però si no tenim gens de pressa per acabar-lo ràpidament hem de comptar que necessitarem unes 4 o 5 hores.

S'hi pot accedir per la carretera de la Comella, deixar el cotxe a la Borda del Sabater i després continuar a peu pel camí de Coll Jovell i Ràmio, però nosaltres solem començar la ruta al quilòmetre 6,2 de la carretera que va des d'Escaldes-Engordany a Engolasters. És un punt situat uns centenars de metres més amunt de l'església de Sant Miquel d'Engolasters, al costat de la qual en Jordi, ara fa uns dinou anys, em va demanar si em voldria casar amb ell, mirant les vistes de la Vall. És una carretera molt agradable, no tan sols per les bones memòries que em fa reviure, sinó també pels enormes camps de flors grogues i blanques que veiem a mà dreta. Aparquem en un pàrquing obert, convenientment gratuït els diumenges, al costat d'un punt d'informació.

Anem pel Camí Hidroelèctric, que ho té tot per passar un dia bonic en família, sobretot si tens petits: tres o quatre fonts, un túnel, un mirador escènic, un mur d'escalada i fins i tot un berenador al final, en el qual, avui, una alegre família francesa celebra l'aniversari d'algun dels seus menuts. Quan estava embarassada de la Laura, venia aquí a caminar amb el Jordi pràcticament cada dia. Caminàvem i somniàvem com hi portaríem a la filla a passejar quan hagués nascut, i sí, quan va néixer, la hi vam portar moltes vegades: no tantes com havíem pensat que la hi portaríem, però unes quantes, això sí. Quan va créixer una mica més, es posava pel mig, ens donava una mà a cadascun, i es penjava de les mans a l'aire. Sempre volia que la portéssim així, tot i que li dèiem que també caminés ella: era molt cansat però divertit. Ara ja té la meva alçada: Déu meu, com passa el temps!

Continuem pel Camí dels Matxos fins a Coll Jovell (1770 m). El Coll Jovell convida el caminant cansat a seure en un banc fet d'uns troncs d'arbre, de fusta massissa, i admirar l'idíl·lic paisatge en companyia d'unes incansables sargantanes. Aquest és el camí al qual hi venen els col·legis a passar la tarda amb els nens de primària; la meva filla, de petita, també hi va anar moltes vegades. L'ascensió fins a Coll Jovell i la descensió brusca des de Coll Jovell fins a la Vall del Madriu, fins a arribar a 1655 m, punt en el qual continuarem la ruta per la GR7, o el Camí de la Muntanya, paral·lel al riu Madriu, probablement són els moments de desnivell més pronunciat, tot i que jo diria que no hi ha cap part d'aquesta excursió on em cansi especialment.

Primer el riu se sent de lluny. Després apareix a la llunyania, entre els arbres. En pocs minuts, ja el veus en tota la seva majestuositat, un riu de muntanya, imparable, incansable, riu Mare, riu etern. A la primavera, amb les pluges dels dies recents, sembla prou gran. La seva vall, plena de somnis, de llegendes i de plantes medicinals, dona la benvinguda als humans perduts, els cura l'ànima inquieta.

Estic asseguda a la pedra, escrivint l'article amb l'ordinador. Un altre excursionista, molt jove, amb pals de muntanya i un barret de mida considerable, passa al meu costat. S'atura, intrigat: "Què hi feu, aquí?..." "Cosetes..." Em pregunto si llegeix l'Ara. Em llegirà, avui?

Un cop arribats al refugi, descansarem una mica més abans de reprendre la ruta. Una de les possibilitats del camí de tornada que ens permet gaudir de fantàstiques vistes de la Vall del Madriu, és el Camí del Solà del Ràmio, paral·lel al Camí de Muntanya però situat a una major altitud.