Opinió 25/05/2019

Votar per la llengua

No pot ser que un idioma que té entre deu i onze milions de parlants estigui categoritzat per la Unió Europea dins del sac de "llengües indígenes, regionals o minoritàries"

i
Agustí Mas
3 min

“No hi ha cap llengua a la Unió Europea que tingui tants parlants com el català i que no hi sigui oficial”. Ras i curt. O... clar i català. Així ho exposa un vídeo molt gràfic que evidencia com la manca de reconeixement oficial de la nostra llengua dins l’àmbit comunitari no s’aguanta per enlloc excepte per l’entestament que el govern espanyol té en contra d’aquest dret tan lògic. I és que és tan simple com que el govern espanyol ho vulgui perquè el català deixi d’estar en aquesta situació anòmala. No pot ser que un idioma que té entre deu i onze milions de parlants estigui categoritzat per la Unió Europea dins del sac de “llengües indígenes, regionals o minoritàries”. Els catalanoparlants no som cap poble indígena, comparats amb la majoria de comunitats lingüístiques europees no som una minoria i és evident que un territori de 70.520 km² partit entre quatre estats no pot definir com a regió.

Resoldre aquesta anomalia tan paradigmàtica i injustificable és en bona mesura a les mans dels eurodiputats que sortiran escollits avui a les eleccions europees. És per això que és interessant tenir clar com es posiciona cada formació política davant d’aquest galimaties. No només per prendre una decisió sobre el vot sinó també per fer seguiment de la seva acció durant aquesta nova legislatura. Visualitzar tot això és molt senzill gràcies al darrer estudi de la Plataforma per la llengua que, com sempre, va acompanyat d’una campanya excel·lent amb un web tan senzill com òptim: www.lallenguanoestoca.

Aquest web analitza deu compromisos de les formacions polítiques principals que concorren a les europees. Un de general com és oficialitzar o no el català, i deu d’específics. Entre aquests, el dret dels eurodiputats a parlar en català, el dret de comunicar-se en la nostra llengua amb les institucions comunitàries, garantir l’ensenyament del català o la supressió de fronteres pel que fa als àmbits d’emissió dels mitjans de comunicació.

Amb un gràfic molt senzill veiem com les polítiques estan molt polaritzades. Les candidatures de Compromís i Més, Junts per Catalunya, Unides Podem i ERC – Ara repúbliques es comprometen a batallar pel 100 % dels punts plantejats per la plataforma. A l’altre extrem hi trobem Ciutadans i el Partit Popular, que no se’n fan seu cap. Pel que fa al PSC, es queda al 80 %, atès que no es compromet a modificar la legislació que arracona el català ni a lluitar perquè els ciutadans tinguin el dret d’adreçar-se en català a les institucions de la UE. Des del meu punt de vista, voler perpetuar aquest tipus de restriccions de drets a ni més ni menys que deu milions de persones és una qüestió ben digna d’estudi psicològic....

Aquesta eina de la Plataforma per la llengua no se circumscriu únicament a les eleccions europees. També posa la lupa sobre els programes de les diferents candidatures de les eleccions municipals de Catalunya i del País Valencià. En el cas de l’arxipèlag balear, tant es fixa en les candidatures municipals com les autonòmiques i les dels consells insulars.

El fet és que no tindria cap sentit exigir segons què a un govern que tenim a 2.000 quilòmetres mentre al nostre ajuntament permetem que passin coses com el que he llegit aquesta setmana sobre Barcelona. Es veu que l’ajuntament, durant l’any passat, va obligar 122 persones a fer en castellà cursos de seguretat viària. Segons denuncia la mateixa Plataforma per la llengua, cap de les catorze sessions que es van fer era en català. I això malgrat que 122 dels 327 assistents així ho van demanar. Fins i tot en tres dels cursos era la majoria dels alumnes qui ho va sol·licitar i ni així. En resum, que els catalanoparlants, ni sent majoria, tenen garantits els seus drets lingüístics, en aquest cas a Barcelona. De fet, en clau municipal barcelonina, l’estudi que comentàvem més amunt, ja mostra com l’opció política que ara governa a Barcelona no mostra un 100 % de compromís amb la llengua en el seu programa.

És bo, doncs, saber què implica en tots els sentits, votar una opció o una altra per no endur-se sorpreses i saber què es pot exigir a un govern un cop ja s’ha fet amb el poder.

stats