L'abús de la presó preventiva
Ja n'hi ha prou de tenir tancats a persones innocents
Dos innocents han passat quasi dos anys sense llibertat. Han polvoritzat el record a Espanya de presó preventiva per un presumpte delicte econòmic. Posar en el centre d'atenció els jutges no és el tot just, perquè al final (millor dit al principi) són els polítics els que elaboren les lleis i els jutges les executen, encara que amb interpretacions diferents.
En l'afer que afecta els dos personatges afectats, Joan Besolí i Sandro Rosell, el fiscal ha fet el ridícul. Ha sustentat càrrecs fins al final que després ha hagut de rebaixar perquè les seves acusacions no s'aguantaven per enlloc, com demostra l'absolució que ha dictat el jutge.
La Fiscalia va començar demanant 11 anys de presó per a Rosell, però finalment va rebaixar la seva pretensió fins a sis per blanqueig de capitals i pertinença a grup criminal. També reclamava cinc per al gestor andorrà Joan Besolí, i penes d'entre 1 any i 11 mesos i 1 any i 6 mesos per a la dona de l'expresident, Marta Pineda, i els altres tres acusats: Pedro André Ramos, José Colomer i Shahe Ohannessian. Rosell i Besolí van estar empresonats de forma preventiva gairebé dos anys.
L'Audiència Nacional espanyola va absoldre dimecres tots els acusats per entendre que no s'han pogut acreditar les acusacions de la Fiscalia. Segons la sentència, les proves aportades per la defensa generen "menys dubtes", tant quant a la il·legalitat de les comissions, com respecte a les sospites apuntades sobres les diferents societats.
La pregunta és obvia. Qui retorna aquests dos anys de vida a les persones que han estat entre reixes, que no han pogut acompanyar la família en moments de dolor, que han perdut patrimoni, que s'ha posat en dubte la seva honestedat?
A falta que la sentència sigui ferma, la pregunta que està sobre la taula és: estar privat de llibertat durant 21 mesos pot sortir 'gratis' o tant Besolí com Rosell podran rebre algun tipus d'indemnització?
Segons ha explicat en declaracions a l'ARA Andorra l'advocat de reconegut prestigi internacional, Gonzalo Boye, Besolí i Rosell tenen el dret de reclamar la indemnització per haver estat tancats a la presó de manera preventiva i la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans així ho recull.
La presó preventiva s'ha convertit en una eina perversa, no només a Espanya, sinó també a Andorra, perquè no hi ha res més injust que una justícia que manté a la presó a persones innocents. Es pot arribar a entendre un període més o menys raonable per evitar la destrucció de proves o la fugida, però l'abús actual s'ha convertit en un fet habitual i de cap manera es por normalitzar.
La societat ha de dir prou. I l'única manera és forçant als polítics a què facin lleis justes que respectin les persones, els seus drets i la presumpció d'innocència, un concepte que sembla que ha passat de moda.
