L'adeu a una manera de fer

Quan parlem de regeneració no ho hem de fer només des del punt de vista de canviar uns noms per uns altres, sinó sobretot del fet que el relleu impliqui un canvi de mentalitat en la praxi política


Amb l'adéu de Toni Martí hi ha implícit també l'adéu d'una generació de polítics que des del 1993 -alguns abans i tot- han estat actors en les institucions i en el destí del país. El recanvi s'ha anat fent més evident en els darrers anys en els quals les noves generacions de polítics han anat ocupant a poc a poc espais de responsabilitat i de representativitat institucional. No podem parlar de renovació encara perquè algun quedarà en actiu com podrem constatar amb tota probabilitat quan es pengin les llistes electorals, però ja seran una minoria percentualment parlant i la seva tutela serà més relativa.

La regeneració política és imprescindible en tota democràcia que es vulgui sana, i la nostra Constitució ja preveu en els alts càrrecs una limitació de mandats i/o legislatures que ho fa possible, almenys en els màxims mandataris (cònsols, síndics i cap de Govern). Però quan parlem de regeneració no ho hem de fer només des del punt de vista de canviar uns noms per uns altres, o de l'entrada de polítics d'edat més jove -que no necessàriament vol dir que siguin millors que els seus predecessors-, sinó també i sobretot del fet que el relleu impliqui un canvi de mentalitat en la praxi política, que s'abandoni el vell tacticisme per la mirada llarga, que s'avantposin els interessos de tots per damunt dels d'uns pocs.

Els que vagin a les llistes, alguns nous en els afers públics, d'altres amb certa experiència, que del mestratge en sàpiguen fer el propi llibret en el qual hi hagi escrit que és més important, reconfortant i plaent pensar i treballar pel benestar dels ciutadans i els més desafavorits que no pas fer-ho únicament pensant en les urnes d'aquí a quatre anys per seguir en el poder. I que no han vingut a la política a queixar-se de la fiscalització a la qual estan sotmesos, sinó a evidenciar que estan al servei del poble perquè creuen que tenen alguna cosa a oferir a la causa col·lectiva.