L'aeroport que vol la Xina

Costa entendre que inversors d'aquests països estiguin disposats a posar milions d'euros en aquesta infraestructura

A Andorra hi ha una especialitat que és posar grans projectes sobre la taula que generen un llarg i constant debat i que finalment acaben en res perquè són inviables, però malgrat aquesta dificultat per materialitzar-se, són poques les veus que s'atreveixen a alertar i una gran majoria no fa més que deixar-se seguir per l'entusiasme que envolta aquest projecte.

Això és més a menys el que està passat amb l'aeroport que la Cambra de Comerç vol que es construeixi al Pla de les Pedres a Grau Roig, al mateix lloc on fa anys es va fer un informe que va donar una conclusió desfavorable i que comptarà amb l'oposició de Saetde.

Per acabar d'amanir aquesta explosió d'optimisme només faltaven les declaracions de l'ambaixador de la Xina, que considera viable que inversors del seu país hi posin els més de 700 milions que es calcula que costarà l'aeroport. Amb les darrreres xifres a la mà, la dels 2018, 19 turistes xinesos arriben cada dia a Andorra, una xifra que no sembla suficientment poderosa perquè al gegant asiàtic s'interessi per la infraestructura. Ja sabem que l'aeroport no serà només per als xinesos, però la dada té la seva rellevància.

Cal ara treure del record un episodi de la història que pot ajudar a contextualitzar la situació actual. Ho va explicar Òscar Ribas l'any passat, evocant un episodi que va viure com a cap del Govern: "Això va passar el 1993, poc després de l'aprovació de la Constitució. Va venir un senyor que es va identificar com a ciutadà de nacionalitat francesa i em va proposar que Andorra reconegués la República de la Xina [més coneguda com a Taiwan], a canvi d'uns beneficis, com construir un aeroport pel país i una comissió de 20 milions de pessetes per a mi», va relatar l'excap de Govern.

El Govern andorrà ha dit amb la boca petita que de moment aposta per l'aeroport de la Seu d'Urgell i que ànima la Cambra a seguir treballant en el seu projecte, i la ministra de Medi Ambient no s'ha pronunciat sobre la desfeta que es faria al pla de les Pedres, un tema molt més important que les bosses de plàstic que es reparteixen als supermercats.

És obvi concloure que si és cert que la Xina posa els diners no ho farà a canvi de res, sinó que deu pensar en alguna compensació o beneficis geopolítics o geoestratègics, i Andorra ha de tenir molta cautela perquè des d'Europa és evident que no farà gràcia que el país asiàtic tingui instal·lat un centre neuràlgic enmig de territori Schengen on podran arribar tot tipus de mercaderies. Algú ha calculat els controls que seran necessaris? I també pel que fa als passatgers que arriben de països que no estan dins d'aquest acord europeu?

No es tracta de desacreditar l'aeroport de la Cambra perquè sí. Sembla bastant clar que a Andorra no hi ha lloc per a un aeroport i que l'anhelat GPS hauria d'estar operatiu almenys abans que es construeixi aquest hipotètic aeroport nacional.