17, any de blocs

No sé que tenen els dissets que marquen la història

FRANCESC ROBERT
FRANCESC ROBERT

Crec que és la primera vegada que em toca escriure la meva columna el primer dia de l’any. Bé, de fet l’estic escrivint poques hores abans de que s’acabi el 17. I la veritat és que el 17 ha donat per molt, tant a Catalunya com a Andorra. La veritat és que el 17 és d’aquells anys amb abans i després. De fet, ho podríem dir de molts anys, però d’aquest especialment. No sé que tenen els dissets que marquen la història, el 17 del segle passat va ser el de la Revolució Russa que va marcar la divisió del món en blocs. Aquest 17 podríem dir que ha dividit Catalunya en blocs, tot i que fa segles que hi ha dos blocs, el dels qui no senten que els convingui pertànyer a una Espanya assimilada a Castella, i el dels qui tot i ser catalans prefereixen ser assimilats com a castellans, aquest any ha quedat palès i ha marcat clarament la societat catalana. La diferència és que ara s’han acabat els matisos i això afectarà la convivència si no es dialoga i, per ara, sembla que una de les parts no vol ni sentir-ne parlar, i així serà molt complicat. Espero que durant el 18 s’imposi la raó, però sóc pessimista, no ho veig gens clar, i més quan l’anticatalanisme dóna rèdits electorals. En fi, a veure què passa.

Pel què respecta a Andorra, la reforma comunal ha portat a fortes discrepàncies polítiques, fins i tot creant una forta polèmica dins del grup liberal, creant blocs al seu interior. Vaja, discussió sense sentit que en un país tan petit ens barallem pel repartiment dels recursos en l’àmbit parroquial quan, donada la dimensió del nostre país, una gestió centralitzada dels recursos seria molt més justa i més eficient. També ha sigut l’any de l’enfrontament entre les cacicades i l’empresa privada, o sigui l’any del trencament de Grandvalira. De cara al futur, també ens trobarem el domini esquiable més gran d’Andorra i del Pirineu dividit en dos blocs. I lògicament també ens ha influenciat el procés català, com no podia ser d’una altra manera, per veïnatge, per proximitat i perquè formem part de la mateixa nació cultural. Per molt que alguns ho dissimulin, a Andorra el procés català no ens deixa indiferents i també hem vist blocs i concentracions a favor i en contra. I sobretot, hem vist el Govern fent el paper de la trista figura, sent el primer a fer la pilota als espanyols i demostrar el seu alineament amb qualsevol cosa que vingui de fora, es digui bisbe, Rajoy, Macron o Sumsumcorda. Tant costava quedar-se neutre o esperar a manifestar-se a que ho fessin els altres? Doncs no! Havíem de ser els més aplicats i ser un dels primers països a manifestar-nos a favor d’Espanya després de la proclamació del Parlament de Catalunya el passat 27 d’octubre. En fi, 17, any de blocs!