Un any de reflexions

Arribats a aquest moment, allò que ens toca és afrontar amb il·lusió i optimisme el nou any que arriba

Arribem al darrer dia d'aquest 2017, un any intens, amb moments bons i d'altres no tant, i un any que ha donat per a molt també a nivell de les reflexions fetes en aquest espai d’opinió.

Un any que iniciava aprofitant la mort de l’actriu Carrie Fisher, per reflexionar sobre l'evolució del nostre país i sobre els problemes que podria tenir per al nostre futur quedar-se estancat en el passat si no evolucionàvem d’acord als nous temps, valors i tecnologia.

Aquest any, també hi ha hagut moment per parlar d’allò que sabem fer molt bé al nostre país i que podem exportar, com el nostre coneixement sobre la innivació i la preparació de les pistes d’esquí. Sobre el nou Museu Thyssen, a la part alta d’Escaldes, museu que ja és un referent en l’oferta del nostre país. Sobre les nostres tradicions i com l’esforç col·lectiu de molts havien permès recuperar representacions com la dels contrabandistes a Ordino, o el pessebre vivent a Escaldes.

La cultura ha estat present en diversos dels escrits, bo i referint-me a Sant Jordi i el nombre creixent de llibres d’autors i editorials del nostre país; també per parlar del LandArt com a excusa per apropar-nos al nostre patrimoni, així com per la gran oferta d’activitats que es promouen a nivell de totes les institucions implicades. Però, malauradament, tot i que es fan esforços per portar artistes de primer nivell, sovint la resposta del públic en quan a assistència no acompanya aquest esforç i ho pot posar en perill.

També he fet referència a pèrdues de persones que han impactat, per tot allò que eren capaces de transmetre, com la mort del periodista i comunicador Carles Capdevila, article en el qual destacava la seva magistral reflexió sobre poder i responsabilitat. També he tingut ocasió de referir-me a la solidaritat, valor i tret identitari de la nostra societat a tots els nivells, aspectes que desmenteixen a aquells que només veuen egoisme i individualisme, però també sobre les grandeses i les misèries de la societat en general davant d’un fet tan traumàtic com els atemptats de Barcelona i Cambrils.

Hem parlat abastament del nostre entorn més immediat dels Pirineus i de com Andorra i les seves empreses poden tenir una gran oportunitat apostant per aquest entorn, així com la voluntat de fer del ciclisme una aposta de país, no solament per potenciar el turisme esportiu, sinó també per a una mobilitat sostenible. La nostra gastronomia i els nostres vins com a actiu importants per a la promoció del nostre país també han tingut el seu moment.

Aquest any també hem destacat la importància de la comunitat portuguesa a Andorra i del reconeixement institucional que se li va donar arran de la visita del president de la República de Portugal pel dia de Meritxell. També de la importància d’institucions com la Universitat d’Andorra, que just ha complert els seus primers 30 anys d’història.

I hem acabat l’any parlant del problema de l'abstenció a les eleccions al nostre país, un fenomen creixent; i també sobre la igualtat de gènere, una xacra que no acabem de deixar enrere i que mereix tota la nostra atenció i esforços. Però també de les il·lusions i el seu efecte com a motor per fer-nos avançar com a persona i societat.

Arribats a aquest moment, allò que ens toca és afrontar amb il·lusió i optimisme el nou any que arriba: un any que, de ben segur, ens deixarà molts moments sobre els que valdrà la pena deixar les nostres reflexions. Que tingueu tots un any nou ple de grans moments!

Etiquetes