Benvolgut cap de guàrdia de l'hospital, no li faci por agafar el telèfon

No sé si catalogar aquestes línies com una opinió, un article, una queixa o potser una manera que la persona a la qui va dirigida aquesta missiva posi fil a l'agulla per acabar d'una vegada per totes amb el problema que tot seguit exposaré. Se suposa que el principal objectiu d'un periodista és informar a la societat del que passa al nostre voltant, fins aquí estem tots d'acord. Una de les notícies que tristament es repeteixen més sovint a Andorra són els accidents de trànsit, els quals requereixen ser informats amb total immediatesa, una tasca que sincerament, resulta pràcticament impossible.

Trucar a l'hospital Nostra Senyora de Meritxell i poder parlar amb el cap de guàrdia per saber l'estat d'un ferit és complicat, i sobretot monòton, ja que la bona senyora que sempre m'agafa el telèfon em diu: "Ho sento, m'han dit que no poden agafar trucades, hauràs de provar a partir de les 21 hores, estan ocupats", que es tradueix en cinc o sis hores després que hagi tingut lloc el tràgic sinistre. El dia que escolti la veu d'aquest bon professional despenjant el telèfon serà com haver escoltat les corals angelicals del setè cel, però tinc clar que abans que això passi, hauré aconseguit menjar-me una sopa amb una forquilla.

Entenc que tothom té feina, però tampoc hi ha tants mitjans de comunicació a Andorra com per no tenir cinc minuts per dedicar a explicar l'estat d'un pacient. La societat ho agrairà, jo ho agrairé, i vostè, amic cap de guàrdia al qual no aconsegueixo posar cara, descansarà tranquil, ja que d'una vegada per totes s'haurà deslliurat del periodista pesat que cada vegada que hi ha un accident de trànsit truca per saber l'estat de la víctima. Li demano cinc minuts, una cita ràpida; agafi el telèfon, no li faci por, que no mossego.