Opinió 16/01/2016

Els bons i els dolents

Travesses la frontera del riu Sénia i veus com el País Valencià és el món al revés. En el compte enrere per acabar la legislatura passada a les Corts, el Partit Popular aprovava la famosa Llei de senyes d’identitat

i
Agustí Mas
2 min

En el debat sobiranista català, alguns polítics unionistes han acusat els altres de voler traçar una línia entre els bons catalans -aquells que són culturalment catalans de cap a peus i que són sobiranistes- i els mals catalans –els que tenen cognoms castellans i no són nacionalistes catalans. També hem sentit moltes proclames en la línia que no es pot barrejar la llengua o la cultura amb la política.

Però travesses la frontera del riu Sénia i veus com el País Valencià és el món al revés. En el compte enrere per acabar la legislatura passada a les Corts, el Partit Popular aprovava la famosa Llei de senyes d’identitat, amb un recopilatori de tot allò que són senyals d’identitat valenciana i que cal reconèixer i difondre. Això situava fora de la llei tots aquells valencians que s’identifiquen amb la senyera tradicional sense la franja blava; i és que encara no hi ha un acord social clar sobre la bandera representativa dels valencians. I la cosa es complica amb la llengua. La llei deia la “llengua valenciana [...] és la principal senya d’identitat del poble valencià”. Primer tenim el fet que els experts consideren que “llengua valenciana” és un concepte polititzat pel fet de considerar el valencià una llengua diferent. I això es complica més veient que hi ha experts que cataloguen els parlars de l’Ebre com a valencià, cosa que convertiria aquests ciutadans catalans en valencians!

Però tot aquest enrenou s’ha acabat, perquè les Corts han derogat aquesta llei de bons i dolents amb 57 vots a favor, 31 en contra i 6 abstencions. No sense les exclamacions, des de les bancades del Partit Popular, de “traïdors” i “sinvergüenses”, en llengua valenciana, és clar...

stats