El coll de l’americana

Vaig a administrar-me una nova dosi de Debatina Complex a Andorra Televisió. No sé a qui li toca avui però m’és igual. Espero que em sorprenguin. Que aparegui un candidat amb un tall de cabell com el líder suprem nord-coreà Kim Jong-un, amb una camisa de quadres model 'hipster' perquè abans ha anat a explicar l’apartat de joventut del programa electoral, o que sigui capaç de llegir dues de les pàgines que porta escrites en vuit segons, com Kim Peek el personatge que va interpretar Dustin Hoffman a la pel·lícula 'Rain Man'.

Però no hi ha superherois. Ni superpoders. Cap toc d’originalitat. Tampoc no ha sortit, encara, cap polític amb el coll de l’americana aixecat. Com el grec Iannis Varoufakis, aquest clon de Voldemort. Per això hauria de ser el ministre de Màgia i no el de Finances. El que desafia l’Eurogrup, els 'austericides' o la Merkel. I la moda. O la lògica. Perquè si la part de darrera del coll de l’americana és d’un altre color és perquè no es vegi. Tret que sigui del Desigual, la capa del Comte Dràcula o “aquell president que es passejava amb el coll de l’americana aixecat” en el llibre “El señor Presidente” de Miguel Ángel Asturias. Perquè les temptatives per imposar el coll aixecat han tingut una vida més curta que el projecte d'heliport del Patapou.

L’actor James Dean, el futbolista Eric Cantona o el Travolta de 'Grease' ja són historia. A l’igual que aquella aventura de l’estiu del 2011 en què Calvin Klein i el dissenyador Michael Bastian van llençar les 13 idees per utilitzar el coll aixecat en camises, caçadores i altres peces de roba.

La proposta va tenir una acollida tan discreta que a l’any següent Bastian va apostar per les camises de coll mao. Les de Varoufakis són de coll italià i les porta per fora dels pantalons i sense corbata. Això sí. L’americana, amb el coll aixecat. Els nostres polítics no. Són més partidaris d’intentar aixecar-nos la camisa.