Conducció i gènere

En la gran majoria d’anuncis publicitaris de cotxes que apareixen a la televisió, els vehicles són conduïts per homes. Atès que un anunci televisiu d’un vehicle és caríssim de produir (fixeu-vos el gran desplegament de mitjans i efectes especials emprats en cada un d’ells), la majoritària presència masculina al volant constitueix, sense dubte, un component substancial del contingut publicitari. Per què? Doncs perquè les empreses publicitàries no deixen res a l’atzar. Ho planifiquen tot acuradament per fer arribar un missatge determinat i delimitat (de captació conscient o no) a una franja poblacional determinada i delimitada. És a dir, l’aclaparadora majoria de conductors masculins en els anuncis de cotxes ens revela, sense ombra de dubta, que en una família és l’home qui decideix la voluntat “conjunta” de canviar el vehicle domèstic, i quin ha de ser el nou model.

Caminant per les voreres d’Andorra, quan miro a través dels vidres dels autobusos que circulen per la calçada crec percebre que es desplacen moltes més dones que homes en els busos de línies regulars (amb l’excepció dels moments d’entrada i sortida d’escoles, quan van atapeïts d’estudiants, d’ambdós sexes). Igualment, les vegades que he viatjat amb l’Eurolines o l’Alsina Graells, també m’ha semblat copsar que hi viatgen més dones que homes. És a dir, els empírics indicis visuals que he recollit semblen assenyalar que a casa nostra el transport públic és molt més utilitzat per dones que per homes. Em podreu objectar que es tracta de superficials impressions personals sense cap comprovació sistemàtica, o com a molt una mera casuística sense valor representatiu, i que per poder afirmar res caldria dur a terme una estadística exhaustiva i ben planificada. I tindreu raó. No afirmo res, doncs. Només aventuro sospites. Però, progressant en el fil argumental d’aquesta hipòtesi, si aquesta fos certa ens portaria a una conclusió: atès que el nombre d’homes i dones al nostre país és aproximadament similar, si es confirmés la sospita indiciària segons la qual el transport públic és més utilitzat per dones que per homes, cauria pel seu propi pes que la proporció d’homes que es desplacen en vehicle privat és superior al de les dones (perquè a casa els homes no s’hi estan! Per saber això no calen estadístiques). Avançant encara més en el raonament, podríem conjecturar que el motiu rau en la possibilitat que a les dones els agradi més agafar el clípol que conduir el vehicle de la família. Personalment, considero aquesta possibilitat altament improbable (implicaria preferir passar fred esperant el bus a la parada, preferir invertir més temps en el desplaçament...). Serà, potser, perquè és l’home qui s’apodera de les claus del vehicle domèstic? (i potser del comandament de la tele també, ja posats).

Fins ara he exposat només sospites, indicis que no poden ser confirmats sense estadístiques extenses i rigoroses. Ara bé, segurament la població d’Andorra no ens comportem de manera gaire diferent als dos països veïns, en els quals les estadístiques són concloents. I també esgarrifoses, perquè demostren incontestablement que el gènere és un important factor de risc en la seguretat viària. A França el nombre de conductors i conductores és aproximadament igual (51% homes, 49% dones). A Espanya el nombre de conductors és superior al de conductores (55% envers el 45%, aproximadament). Doncs bé, a França el 82,5% dels accidents de tràfic mortals són provocats per homes, front a tan sols un 17,5% provocats per dones. A Espanya, havent-hi un 22% més de conductors que conductores, el nombre d’accidents mortals causats per homes és el doble que el causat per dones. Una simple regla de tres ens porta a concloure que a Espanya el nombre d’accidents mortals provocats per cada 1.000 conductors és un 64% més elevat que el nombre d’accidents mortals provocats per cada 1.000 conductores.

Dit d’una altra manera: quan circulem (en cotxe, en bicicleta o a peu), per qualsevol carretera de qualsevol país, tenim moltes més probabilitats de morir en un accident de trànsit originat per un home, que per una dona.

Pel que fa a infraccions, a França el 68% dels punts de carnet retirats corresponen a homes, front a un 32% de punts retirats a dones. A Espanya, l’estadística distingeix entre tipus d’infracció. Només dues dades: el nombre de sancions per excés de velocitat imposades a homes a Espanya és un 50% superior respecte a les dones. I per al cas de sancions per conduir sota els efectes de l’alcohol o drogues, els homes superen les dones en un... 500%!

Les estadístiques publicades per una companyia asseguradora d’àmbit europeu revela que el 53% dels parts d’accident són presentats per dones, però que aquests acostumen a correspondre a danys sense importància (petits abonyegaments, etc). Per contra, el 47% restant dels parts (presentats per homes), comporten una despesa molt més elevada pels danys causats. Per aquest motiu les companyies asseguradores, que sempre avaluen amb precisió el risc de les pòlisses, abans cobraven menys a les dones que als homes per assegurar un vehicle. Des que la Unió Europea, ja fa anys, va prohibir cobrar diferentment les assegurances a homes o a dones (per considerar-ho discriminació per sexe, quina paradoxa!), el preu de les assegurances de vehicle de les dones europees va augmentar, de cop, un 24%. Aquí no podem dir que paguen justos per pecadors, sinó justes per pecadors.

Ja sabem que combinar la conducció amb l’alcohol o les drogues és molt perillós. Hem d’afegir-hi que combinar la conducció amb la testosterona també ho és.